Renaixement Instrumental
Páginas: 14 (3437 palabras)
Publicado: 17 de diciembre de 2012
Tema 35
El RENAIXEMENT INSTRUMENTAL
1. Introducció ( esdeveniments polítics i socials)
2. Música instrumental
3. Estat espanyol- música a catalunya
4. Teòrics
5. Instruments i agrupacions instrumentals
6. Relació entre música vocal i instrumental
7. Formes instrumentals :3 èpoques principi s. XV- s. XV –principi s.XVI
8. La músicainstrumental a la Península Ibèrica
9. Conclusió
10. Bibliografia .
- Donald j. Grout i Claude V. Palisca, “Hª de la música occidental nº1” Ed. Alianza Música
- Cazurra, Anna ; “Introducció a la música: de l’antiguitat als nostres dies”, Quaderns crema; Assaig 2001
- Roda Batlle, Josep; “Música i músics a casa nostra” Ed. Teide,1993
1. Introducció:El renaixement podria anomenar-se també Gran Renaixement. Al final de l’Ars Nova, la música i la cultura van arribar a un punt molt alt. El terme Renaixement, no comporta res de nou ni cap trencament respecte l’època anterior, sinó que és el resultat d’una evolució estilística, on la música aconsegueix el seu punt culminant, amb l’ajut de la impremta per a la seva difusió.
Van ser elsesdeveniments polítics, socials, tecnològics, i un canvi en el pensament filosòfic, els que com tantes altres vegades, marcaren el inici d’una nova època, el Renaixement.
El Renaixement obri pas a les idees liberals, renovadores, científiques. L’home es descobreix com a artista, i busca en la ciència les respostes que abans buscava en la religió. Serà l’esperit humanista. Es produeixendescobriments geogràfics, (Amèrica), descobriments científics( sistema solar, Copernic ), i una nova classe socials anirà agafant poder econòmic i poc a poc polític : la burgesia. Els governants seran banquers, comerciants, i el motor de la política serà el comerç.
• A l’Estat Espanyol el començament del Renaixement es produeix més tard que a la resta de països europeus. Un esdevenimentpolític fou el que marcà el inici del Renaixement , entorn a finals de S. XV, amb la unió dels anomenats reis catòlics en 1469. Encara que tots dos suberans van continuar mantenint les seves perspectives corts i capelles musicals, es va produir un centralisme que va atreure als millors músics catalans cap a la cort castellana.
Després del a mort de Ferran el catòlic, l’any 1516, la Cortdesaparegué de Catalunya i Aragó i això comportà greus conseqüències a l’art en general i a la llengua catalana: gran part de la literatura s’escriví en castellà, i el poder de l’escola musical catalana minvà en benefici de la de Castella. Solament en fou excepció el País valencià amb la cort dels ducs de Calabria culturalment molt activa. Es ben sabut que durant aquesta època el duc de Calabriatenia els millors músics e l’època, com el vihuelista Luís de Narváez. Com deia Juan Timoneda “no había en aquell aépoca tantos y tan buenos músicos que tuviere, a causa de los grandes salarios que les daba”.
Malgrat aquest problemes sòcio-polítics, el nostre país no es mantingué al marge de l’evolució de la polifonia, sinó que hi aportà interessants creacions gràcies a Mateu Fletxael Vell i el seu nebot el Jove, Pere Alberc i vila, Joan Pau Pujol; el valencians Antoni de Ribera i Lluís del Milà i el mallorquí Pau Vilallonga.
Coneixem també, el nom d’alguns mestres de capella i organistes que actuaren a les seus de Barcelona, Tarragona, Lleia, girona, Vic, tortosa, però s’ha perdut moltes de les seves obres. Ens consta, entre altres, la fama que tenia JoanCastelló ( o castells), mestre de capella de la catedral de Barcelona.
De l’escola castellana, sorgiren compositors com Peñalosa, Escobar, i per damunt d’ells, Cristóbal de Morales, i Tomàs Luís de Victoria, que foren mestres de capella de la capella papal en Roma, un antecessor de Palestrina, i l’altre el seu successor.
• Acabada la guerra dels cents anys, Anglaterra tingué...
El RENAIXEMENT INSTRUMENTAL
1. Introducció ( esdeveniments polítics i socials)
2. Música instrumental
3. Estat espanyol- música a catalunya
4. Teòrics
5. Instruments i agrupacions instrumentals
6. Relació entre música vocal i instrumental
7. Formes instrumentals :3 èpoques principi s. XV- s. XV –principi s.XVI
8. La músicainstrumental a la Península Ibèrica
9. Conclusió
10. Bibliografia .
- Donald j. Grout i Claude V. Palisca, “Hª de la música occidental nº1” Ed. Alianza Música
- Cazurra, Anna ; “Introducció a la música: de l’antiguitat als nostres dies”, Quaderns crema; Assaig 2001
- Roda Batlle, Josep; “Música i músics a casa nostra” Ed. Teide,1993
1. Introducció:El renaixement podria anomenar-se també Gran Renaixement. Al final de l’Ars Nova, la música i la cultura van arribar a un punt molt alt. El terme Renaixement, no comporta res de nou ni cap trencament respecte l’època anterior, sinó que és el resultat d’una evolució estilística, on la música aconsegueix el seu punt culminant, amb l’ajut de la impremta per a la seva difusió.
Van ser elsesdeveniments polítics, socials, tecnològics, i un canvi en el pensament filosòfic, els que com tantes altres vegades, marcaren el inici d’una nova època, el Renaixement.
El Renaixement obri pas a les idees liberals, renovadores, científiques. L’home es descobreix com a artista, i busca en la ciència les respostes que abans buscava en la religió. Serà l’esperit humanista. Es produeixendescobriments geogràfics, (Amèrica), descobriments científics( sistema solar, Copernic ), i una nova classe socials anirà agafant poder econòmic i poc a poc polític : la burgesia. Els governants seran banquers, comerciants, i el motor de la política serà el comerç.
• A l’Estat Espanyol el començament del Renaixement es produeix més tard que a la resta de països europeus. Un esdevenimentpolític fou el que marcà el inici del Renaixement , entorn a finals de S. XV, amb la unió dels anomenats reis catòlics en 1469. Encara que tots dos suberans van continuar mantenint les seves perspectives corts i capelles musicals, es va produir un centralisme que va atreure als millors músics catalans cap a la cort castellana.
Després del a mort de Ferran el catòlic, l’any 1516, la Cortdesaparegué de Catalunya i Aragó i això comportà greus conseqüències a l’art en general i a la llengua catalana: gran part de la literatura s’escriví en castellà, i el poder de l’escola musical catalana minvà en benefici de la de Castella. Solament en fou excepció el País valencià amb la cort dels ducs de Calabria culturalment molt activa. Es ben sabut que durant aquesta època el duc de Calabriatenia els millors músics e l’època, com el vihuelista Luís de Narváez. Com deia Juan Timoneda “no había en aquell aépoca tantos y tan buenos músicos que tuviere, a causa de los grandes salarios que les daba”.
Malgrat aquest problemes sòcio-polítics, el nostre país no es mantingué al marge de l’evolució de la polifonia, sinó que hi aportà interessants creacions gràcies a Mateu Fletxael Vell i el seu nebot el Jove, Pere Alberc i vila, Joan Pau Pujol; el valencians Antoni de Ribera i Lluís del Milà i el mallorquí Pau Vilallonga.
Coneixem també, el nom d’alguns mestres de capella i organistes que actuaren a les seus de Barcelona, Tarragona, Lleia, girona, Vic, tortosa, però s’ha perdut moltes de les seves obres. Ens consta, entre altres, la fama que tenia JoanCastelló ( o castells), mestre de capella de la catedral de Barcelona.
De l’escola castellana, sorgiren compositors com Peñalosa, Escobar, i per damunt d’ells, Cristóbal de Morales, i Tomàs Luís de Victoria, que foren mestres de capella de la capella papal en Roma, un antecessor de Palestrina, i l’altre el seu successor.
• Acabada la guerra dels cents anys, Anglaterra tingué...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.