Renaixement I Descartes

FILOSOFIA RENAIXENTISTA I RACIONALISTA
FILOSOFIA RENAIXENTISTA
El Renaixement es la culminació de tot el procés de transformació d’Europa que va acabar trastocant tot el món medieval assentant a les bases d’un nou món modern. Les principals transformacions van ser les següents:
* Transformacions econòmiques, amb el capitalisme i la ascensió de la burgesia.
* Transformacions socials, unincrement demogràfic fa que proliferin les ciutats.
* Transformacions filosòfiques, la teologia medieval va entrar en crisi i un nou pensament antropocentrista es va anar estenent.
* Transformacions científiques, l’avanç tècnic i els descubriments científics configuraran una nova visió del món i de l’home d’aquesta època.
* Transformacions polítiques, asseuran les bases dels nousestats moderns.
Amb l’Edat Moderna s’afiancen en Europa les monarquies autoritaries i es desarrotllaran mètodes capitalistes de producció i de comerç.
Els nous pensadors renaixentistes, també anomenats humanistes, buscaben amb entusiasme la saviesa en les fonts de l’Antiguitat. Van crear escoles i academies, d’inspiració clàssica.
El teocentrisme medieval anava retrocedint davant l’avanç del nouantropocentrisme renaixentista. Ara, l’ésser humà es veu capaç, per si mateix de descubrir els secrets de la natura sense la necessitat de meditació divina.
En el terreny de les idees i les teories, els canvis més intensos van tenir lloc en el coneixement del món físic i les seves lleis. Els grans científics dels segles XVI i XVII: Copèrnic (terra-Sol), Galileu , Kepler (volta terrestre 365) iNewton (gravetat, dinàmica, etc), revivint la suggerencia expressada en l’antiga Grècia pels pitagòrics, de que els últims elements o formes que composen les coses i tot el món són els números o figures geomètriques.
Juntament a aquesta matetització de la natura, aquests nous científics negaren tot principi d’autoritat: cap ideia, cap teoria, cap afirmació sobre el món és definitiva, per gran que fosel savi que la va enunciar; així mateix, reivindicaren el paper de l’observació pròpia dels fets i inventaren nous instruments: telescopis, microscopis, termòmetres, etc., i ampliant així els límits de la mirada i de la percepció humana.
Elaboraren el concepte modern d’experimentació i experiment, consistent en reproduir artificialment en el laboratori un fenòmen natural, eliminant o abstraientels factors que es consideren accidentals o accessoris, per posar a prova o “contrastar” la veritat de les nostres afirmacions o hipòtesis, inventades per poder explicar aquests fenòmens i descubrir les seves lleis.
*procés entre l’edat medieval i el racionalisme…

EL RACIONALISME: DESCARTES, SPINOZA I LEIBNIZ
El Racionalisme pren com a referencia la ciència moderna i com a model el mètodematemàtic, i així adopta una postura crítica enfront del pensament escolàstic que encara domina Europa. Déu deixa de ser el centre de la preocupació filosófica. L’home,en canvi, passa a ocupar un lloc important com a subjecte del coneixement.
DESCARTES: LA PASSIO PEL METODE
La possibilitat d’establir un coneixement cert, fora de tota mena de subte, constitueix la preocupació dominant de lafilosofia de Descartes.
Descartes parteix de la idea que la ciència –lasaviesa humana- és única encara que s’apliqui a objectes diferents i es manifesti en un conjunt de ciències. La causa fonamental d’aquesta unicitat és que la raó també és única.
LA RECERCA DEL CONEIXEMENT CERT
El coneixement és una representació en la ment humana d’allò que queda fora. Allò que representa les cosses la ment sónles idees. Descartes es planteja tres qüestions sobre les idees:
* Que s’entén per idea?
* Quines idees hi ha?
* Quin és el seu origen i quina relació tenen amb les coses?
Descartes reserva el terme idea per a aquells continguts de la ment que es refereixen a coses, que en són imatges o bé representacions.
Segons el seu origen, distingeix entre idees innates (nascudes en mi),...