Renaixement


1. Introducció: el context històric.
2. L’arquitectura renaixentista.
2.1. L’arquitectura renaixentista italiana.
2.2. L’arquitectura renaixentista espanyola.
3. L’escultura renaixentista.
3.1. Característiques generals de l’escultura renaixentista italiana.
3.2. Els principals escultors del Quattrocento.
3.3. El principal escultor del Cinquecento: Miquel Àngel.
4. La pintura renaixentista.4.1. Característiques generals de la pintura renaixentista italiana.
4.2. Els principals pintors del Quattrocento.
4.3. Els principals pintors del Cinquecento.
4.4. La pintura renaixentista espanyola: El Greco.



















1. Introducció: el context històric.

1.1. Denominació.

El terme “Renaixement” va ser creat per l’historiador de l’art italià del segle XVI Giorgio Vasari. Es designa ambla paraula “Renaixement” el moviment artístic i cultural que es va desenvolupar en els segles XV i XVI i que es caracteritza principalment per la recuperació, el nou naixement, de la cultura i l’art del món clàssic grecoromà i la superació dels esquemes medievals que supeditaven l’art a la religió i a la finalitat didàctica. El Renaixement és el resultat de l’impuls intel·lectual i artístic del’humanisme, que representa la culminació de la voluntat de recuperació de la cultura i el saber pagà clàssic grec i romà.
1.2. Origen.

El Renaixement va tenir el seu origen a Itàlia en el segle XV, territori on no va acabar d’arrelar mai el romànic i el gòtic i on es va mantenir més els elements clàssics, especialment en l’arquitectura. El Renaixement es va expandir per a Europa en el segle XVI.

1.3.Etapes.

1) Quattrocento (segle XV). És l’etapa inicial i d’experimentació, anomenada també Primer Renaixement. Té com a centre artístic Florència

2) Cinquecento (segle XVI). El nucli difusor de l’art serà ara Roma. És l’etapa de plenitud.

3) Manierisme (des de 1525 aproximadament fins a 1614). Es considera actualment un estil autònom del Renaixement. El manierisme anuncia el final delRenaixement i s’allibera del culte a la bellesa clàssica, manifestant-se en les composicions desequilibrades, el gust pel detall i les postures contorsionades. Això desembocarà en un nou estil: el Barroc.
1.4. Context històric.

1/ Itàlia en els XV i XVI.

L’impuls artístic i cultural del Renaixement va sorgir en el centre i el nord d’Itàlia, la regió més urbanitzada d’Europa, en ciutats com Florència,Siena, Urbino, Pàdua, Milà o Venècia.

En el segle XV, la península itàlica no era un estat unificat. Les rivalitats polítiques van acabar fragmentant Itàlia i es van constituir repúbliques, principats i ciutats-estat que van exercir el seu domini i influència sobre els territoris circumdants. Aquests petits estats rivalitzaven entre ells en el terreny polític, comercial i, fins i tot, enl’artístic.

Eren ciutats riques, la prosperitat econòmica de les quals s’havia vist afavorida pel comerç ja des del període gòtic, gràcies a l’obertura de noves rutes, entre elles la de la seda, i que al llarg del Renaixement es van mantenir en auge.
En aquesta època va sorgir una nova classe burgesa constituïda per mercaders enriquits amb el comerç a llarga distància. D’aquesta manera, la consolidada classeburgesa de la Baixa Edat Mitjana ((XIII-XIV), es va convertir en una classe cortesana, refinada i culte i de gustos exquisits, que va omplir els seus palaus amb les obres dels reconeguts artistes italians. Famílies de governants com el Mèdici a Florència foren el prototip dels nous mecenes de l’art.
2/ L’humanisme. És un moviment filosòfic que va néixer i Itàlia en el segle XV i es vacaracteritzar per:

a) Un redescobriment del saber del món clàssic grec i romà. Aquest interès es va estendre per Europa afavorida per l’invent de Gutemberg: la impremta.

b) L’antropocentrisme. L’humanisme considerava l’ésser humà com a centre de d’univers. Amb això se superava el teocentrisme, la concepció religiosa de l’edat mitjana, per la qual tot estava supeditat a Déu.

c) Els nous avenços...