Renovacio teatral de la postguerra

Renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70

1. Enfosament teatral de la postguerra
Qualsevol manifestació teatral va ser suprimida dutant la postguerra fins l’any 1946 idesprés va patir la censura i diverses prohibicions. Fer teatre , durant els anys 50 i 60 , estava considerat com una activitat impròpia i era concebut com una evasion i deslligada de la realitathistòrica i social. Així la modernització teatral era imposible i s’allunyava dels corrents europeus. Amb el règim franquista , als autors catalans sols li quedaven dues opcions ; l’exili o seguir escrivint iaprofitar les escasses oportunitats per a representar a l’interior . Aquesta situació va produir una lenta recuperació i normalització dels escenaris catalans.
2. Situació a Catalunya
Lanormalització del teatre català va sofrir diversos obstacles com la prohibició de representar traduccions o la limitació a un sol escenari estable dedicat al teatre català professional (l’Instituit delTeatre , totalment adscrit al règim franquista ). Aquesta situació va desenvolupar tres reaccions:
• El teatre tradicional de Josep Maria de Segarra amb models dramàtics dels anys 20 i 30.
• Elteatre renovador que tenia dues orientacions , el teatre existencialista i el teatre realista on podem destacar autors com Salvador Espriu o Manuel de Pedrolo.
• El teatre independent (1960):
- Ambla creació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) s’obri un nou camí per al teatre català ja el seu objectiu es normalitzar el teatre i connectar amb els corrents teatrals europeus. No obstant,l’ADB desapareix per ordre gobernativa el 1963.
- L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) va proposar la recuperació i revalorització dels clàssics del treatre català. A més recuperant elsclàssics es recuperava una llengua, que de forma oral arribaria als espectadors i normalitzaria la situació del català en els temps difícils de la dictadura.
- Per últim, el Teatre Experimental Català...