República Romana

REPÚBLICA DE ROMA

Els historiadors romans sembla que es volen emmirallar amb la història grega, perquè fan coincidir la data d’inici de la República amb la presa de poder de Clístenes.
A l’època monàrquica manava el Lucumon, rei de poder absolut, civil i militar. Pactava amb el Senat-patricis, i els Comicis-poble, però tendia a afavorir a aquests darrers i enfrontarse a la aristocràcia. Quandesapareix el darrer rei (la monarquia és el sistema adequat per un poble ramader, però no per una ciutat complexa) hi ha un divorci entre patricis i la població que va arribant a Roma, i es divideixen en patricis i plebeus, tot aquell que s’oposa al patrici, una associació, sindicat que pressiona els plebeus i demana canvis i millores socials. Per exemple: que no es respongui als deutes amb lallibertat, i que no es rebin terres a canvi de favors, a nivell social; a nivell polític, demanen participar al gover de Roma.)
El Govern el porten els Cònsuls, que en són dos, escollits anualment. Tenen poder absolut, civil i militar, com el Lucumon. A diferència dels diarques espartans, poder ser de qualsevol familia particia i tenen ambdós poders, militar i civil.
Els plebeus no poden accediral consulat, tot i que poder ser rics i poderosos, afavorits per la ubre i el rei etrusc. Després del consulat, passen directament al Senat. Els cònsuls manen sobre el Senat, que tenen l’objectiu d’assessorar, i els comicis, ja que ostenten el poder absolut, l’imperoum, que és col·legiat, dividit entre els dos, i limitat per un any, al final del qual seran jutjats si hi ha hagut irregularitats. Uncònsul pot ser reescollit, però no de manera seguida.
Els plebeus forçaran els patricis a acceptar les seves peticiosn mitjançant una cessessió de la plebs, una concilia, una reunió de la plebs fora de la ciutat, en la qual s’anomenaran els càrrecs propis, els tribuns de la plebs, al principi només dos, però que van arribar a ser 10. Havien de vigilar les actuacions dels cònsils i controlar queles seves decisions no afectessin negativament a la plebs.
Els cònsols anaven acompanyats dels guadaespatlles, els lictors, armats amb fasces (destral i fuet).
Els tribuns de la plebs estaven protegits pels propis plebeus, que feien un jurament de fidelitat.
Altre càrrecs. Edils, pretors, questor, proconsul, censor, dirctador.
509 aC:
-Censor: ja d’època etrusca. Porta el cens, qui era iqui no ciutadà, i la riquesa d’aquestos. Decidia qui entrava al Senat, i qui no.
-dictator: Càrrec públic que tenia el poder absolut en cas de guerra. Màxim 6 mesos.
-2 cònsols.
Es busca el cosens per millorar la situació i cal mar el poble. Es fa el pas del themis (llei patricia) al nomos (lleis consensuades i per escrit): LLEI DE LES XII TAULES: 12 taules de bronze sobre lesquals van esciure’s les lleis al 450 aC, inspirades en les lleis guregues de Soló. No s’han conservat, i les coneixem indirectament i no de manera completa: es preserva la llibertat dels romans però el consulat segueix en mans dels patricis, i s’accepten esl tribuns i els concilis de la plebs.
367aC: LLEI LICINIA SEXTIA: Es permet que 1 dels dos cònsols anuals sigui plebeu. Amb el temps, esconverteix en requisit indispensable. Aconseguida aquesta petició, tampoc desapareixen els tribuns, que prenen el càrrec de defensors del poble, designat per l’Estat per vigilar el propi estat.
Els patricis volen seguir amb el poder, i decideixen buidar les competències del consolat i crear nous càrrecs als que només puguin accedir patricis.
Pretor: paper judicial. Mà dreta dels cònsols.
Edil: aferseconòmics
Questor: Afers relacionats amb el transport i els queviures.
Els plebeus també volen accedir.hi. Amb això, Roma creix, i es forma una nova ciutat dicidida entre patricis i plebeus, que conformen la nobilitas, un nou cens, families que han exercit el consulat i que no deixen penetrar noves families. Aquesta nobilitas es llençarà a l’expansió.
La nobilitas dominarà el Mediterrani....