Repensando los Requisitos Sociales de la Democracia

En el text de Lipset “Repensando los Requisitos Sociales de la Democracia” l’autor utilitza idees de caire liberal i de caire conservador, vol trobar quines són les condicions bàsiques per poder assolir una estabilitat social democràtica, ho fa a través de l’estudi comparat de les democràcies. Lipset amb la seva obra el que fa és un anàlisis dels diferents països del món, que han tingutcontacte amb les formes democràtiques i ho fa a través de l’anàlisi i l’evolució de com ha estat aquest procés democràtic que han iniciat molts països i que moltes vegades ha acabat triomfant i d’altres en canvi han estat un absolut fracàs, a causa de diferents problemàtiques com per exemple cops d’estat, corrupció política o falta de conscienciació democràtica. Per tant Lipset realitza aquest estudiempíric i considera quins són els principals factors que mantenen les formes del sistema polític analitzat, de tal manera que amb la interacció d’aquests elements es relaciona de forma molt estreta el desenvolupament econòmic i democràtic dels països, deixant clar que tots dos factors van units de la mà per assolir un procés democràtic que tingui una projecció prospera.
Lipset planteja en la sevaobra quines són les condicions necessàries perquè aquesta estabilitat democràtica quedi arrelada a la societat. L’anàlisi d’aquests processos els realitza als països que formen part de l’Amèrica llatina, països Europeus i també als països de parla Anglesa on s’inclouen colònies amb l’objectiu d’analitzar que és més important la legitimitat o l’eficiència dels polítics alhora de desenvolupar la millorforma democràtica tenint en compte el país.
Per tant Lipset analitzarà de forma empírica el sistema bipartidista i multipartidista però deixa clar que perquè un sistema polític quedi arrelat a part de factors com el desenvolupament econòmic, també han d’intervenir factors com la legitimitat i la efectivitat ja que la efectivitat ens mostra com funciona i quina és l’eficàcia real de lesinstitucions polítiques de tal manera que el sistema polític en si ens mostra si el govern ho està fent bé, de tal manera que la població està contenta i això genera legitimitat a les institucions polítiques i al govern electe. “mientras que la efectividad es primordialmente instrumental, la legitimidad es valorativa” (p. 63).
Lipset també reconeix que altres factors com la cultura política ol’acceptació dels ciutadans conjuntament amb les classes dominants són la base del triomf de la democràcia.

Comentari crític personal:
Lipset en el seu text deixa clar com capitalisme i democràcia no són incompatibles tot i que el capitalisme és possiblement el millor camí per assolir el liberalisme econòmic i polític dels estats. Tot i que en part té raó, Lipset no valora que aquesta democràcia estàexercida per les elits polítiques i que per tant la població no té ni veu ni vot “decidir una vez cada cierto número de años qué miembros de la clase dominante han de oprimir y aplastar al pueblo en el Parlamento” (Lenin, 1917). Lipset basa tot el seu argument, en la democràcia representativa tot i que com ell considera és el procediment per realitzar unes eleccions lliures i competitives, no enténque aquestes institucions estan dirigides per les classes dominants i no pas pel poble.
Lipset defensa la no intervenció de l’Estat ja que considera que quan intervé l’únic que fa és enriquir a les classes benestants però tampoc pensa que tot i que l’estat no intervingui les classes benestants seguiran enriquint-se gràcies a la població treballadora.
D’altra banda Lipset creu que la democràcia témés opcions de triomfar allà on estigui més limitada i controlada, des del meu punt de vista és absolutament fals ja que l’estat acostuma a intervenir la majoria de vegades de forma positiva com per exemple per nacionalitzar i sanejar els bancs amb problemes de capital i per tant com en aquest cas té una importància transcendent positiva.
Quan en un govern autoritari s’esdevé un canvi en...