Reportaje melisa
Amb una taxa d’immigraciódel 43%, Salt és la població catalana on més tant per cent de nouvinguts hi ha. Més de setanta ètnies coincideixen en aquest indret i tots acudeixen al mateix “temple” , el Centre d’Atenció Primària.Aquí és on em dirigeixo, on sense cap mena de distinció de raça, color o sexe els sanitaris procuren per la salut dels immigrants amb un tracte igual i personalitzat sense descuidar la sevaintegració i el seu desenvolupament.
Els nouvinguts han augmentat les aportacions a la seguretat social, han generat riquesa cultural i humana, han capgirat l’índex de natalitat negatiu que tenia Catalunya.Però la immigració no afecta a tots per igual . A Salt també provoca problemes de convivència, dificultats a les escoles, degradació urbanística, saturació dels serveis socials i dels centres desalut, sovint causats per la falta de comunicació.
El percentatge de veïns arribats d’altres cultures augmenta any rere any en aquest poble de la província de Girona. L’any 2000, la immigració estrobava al voltant del 10%, al 2004 estava al 25%, al 2008 superava el 35% i en el darrer empadronament un 43% de la població és nouvinguda, i encara més, dels nens menors de deu anys el 60% no sónautòctons. Ara ja no es tracta d’ajudar a integrar a aquells dos o tres veïns que han entrat nous a l’edifici, ara, a molts blocs ells són majoria. Molts saltencs de tota la vida han decidit marxar i vendreel seu habitatge. La tendència no sembla que canviï. Es preveu que en els pròxims anys Salt tingui més població immigrant que catalana.
En arribar al poble em sorprèn l’ambient de tranquil·litatque es respira. Són tres quarts i cinc de nou i la gent es dirigeix a treballar decidida i absorta en els seus pensaments. Després d’una estona buscant demano a una jove magrebí que m’indiqui on es...
Regístrate para leer el documento completo.