reportatge

L’enquadrament en fotografia i cinema
El recurs més immediat del fotògraf a l’hora de treballar es l’enquadrament. Una càmera té uns límits físics horitzontals i verticals, no pot mostrar-nos totala realitat. Per tant, cal escollir quina part de la realitat ens mostrarà (distància) i des d’on ens la mostrarà (angle). Dit d’una altra manera, en la realitat nosaltres podem triar cap on mirem.Quan mirem una fotografia o una pel•lícula és el fotògraf o el director que decideix per nosaltres i som obligats a posar-nos únicament en aquell punt de vista, a mirar el món per aquell forat.L’enquadrament és allò que el fotògraf situa dins de la fotografia, la porció d’escena que decideix captar. Aquesta primera tria determina l’estil. Davant d’un mateix motiu cada fotògraf pot elegir fer unafotografia diferent, segons com “talli” l’escena, que deixi a dins del camp o què a fora del camp.
Segons l’enquadrament distingim:
• Camp: el que entra a dins el visor.
• Fora de camp: el que queda afora del visor i el fotògraf ha decidit que no entri a la seva fotografia.
• Contracamp: el que queda a l’esquena del fotògraf. Aquest concepte és fa servir sobretot en el cinema, quan ens referim alque tenen els actors davant.
El fora de camp és un element molt important en les fotografies, a l’hora de explicar les històries i crear tensions psicològiques.
L’enquadrament ve determinat pelformat (forma límit del visor) de la càmera. Pot ser:
• Rectangular
• Panoràmic
• Quadrat
Els formats rectangulars (a la fotografia) es podem situar de manera horitzontal o vertical, el quedeterminarà enquadraments molt diferents del mateix tema. Al cinema no és possible l’enquadrament vertical.
Dins l’enquadrament distingirem entre:
• Motiu principal (allò que desitgem destacar, el centred’interès)
• i fons (allò que envolta, decora i/o dóna sentit al motiu).
La funció de l’enquadrament consistirà en eliminar de l’escena aquells elements que distreuen, dirigir l’angle i situar el...