Reproducció mecànica del so

REPRODUCCIÓ MECÀNICA DEL SO
Ens situem al segle XVI, inicis de l’Edat Moderna, on el que trobem són instruments mecànics o automàtics, és a dir, aquells els quals no necessitenl’ajuda d’un intèrpret per a funcionar, reprodueixen música per si sols.
Un exemple d’aquest tipus d’instrument, i possiblement el primer, original dels Països Baixos és elcas dels carilló o carillons automàtics, inventats al segle XVI, i usats principalment per marcar les hores. Aquests funcionaven amb l’activació d’un cilindre de pues que polsavaels martells, que llavors colpejaven les diferents campanes fent-les sonar.
A partir del carilló, es van popularitzar els instruments mecànics, donant lloc a d’altres com lescaixes de música o els pianos mecànics. Aquestes primeres varen ser creades al segle XVII, i constaven d’un mecanisme basat també en un cilindre de pues que es feia girar sobreun teclat metàl•lic que enganxava les diferents dents produint així una vibració que es convertiria en so. Les caixes de música s’usaven freqüentment al negoci de la rellotgeria,pels rellotges de paret, però també van ser molt populars en joiers.

Un tercer i últim exemple d’instrument mecànic és el piano mecànic o pianola. La seva execució és doble,doncs es podia fer sonar tant automàticament, a partir d’un paper foradat, com per un intèrpret. Així doncs el seu funcionament automàtic, remodelat a finals dels segle XIX,consistia en un rotlle de paper foradat segons les notes que es volien tocar, el qual s’anava desenrotllant sobre una barra metàl•lica unint els forats amb les diferents tecles delpiano. Aleshores quan un forat coincidia amb una de les tecles, s’accionava el martell corresponent gracies a la pressió d’aire que deixava anar el mecanisme del pedal.