Reseña

Cavallers

Martín Blanco de Aza
1º Bachillerat C

Cavallers, Silvestre Vilaplana

Silvestre Vilaplana Les cendres del Cavaller, Alcoi, Bromera, 2003, 261
pagines.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) és Licenciat en Filología Catalana i, a mes
de treballar com a professor de secundaria, conretja la narrativa i la poesía. Ha
publicat Els dimonis de Pandora (Bromera, 2000), finalista delPremi Bancaixa
de Narrativa Juvenil el 1999; La mirada d' Al-Azraq, Premi Narrativa Jove de
Novel-la 1998, i Les arpes del diable. Es autor també deis reculls de poemes La
senda de les hores, Aigües de clepsidra i Calendan de silencis, tots tres galardonats
amb diversos premis. Amb Les cendres del cavaller ha guanyat el XV
Premi de Novella Ciutat d'Alzira (2003).

Les cendres del cavaller ésla biografía novel·lada d'un cavaller valencia del
segle XV, Joanot Martorell. Aquest Ilibre ens narra en primera persona l'apassionada
vida de l’autor de Tirant el Blanc. Partint d'una important documentacio i servint-
se deis fets histories que es coneixen, Silvestre Vilaplana ha reconstruít la vida
de qui va ser l'autor de la novel·la mes important de la nostra literatura medieval.
No ésel moment ara per a parlar de la importancia i la repercusió que té
Tirant lo Blanc en la literatura universal, pero sí voldria assenyalar que al
llarg de la historia d'aquesta literatura, hi ha alguns personatges literaris que
arriben a superar en importancia i fama als seus mateixos creadors, de manera
que es converteixen en veritables mites literaris. Es podria citar don Quixot, la
Regentao don Joan en la literatura castellana; Madame Bovary, en la literatura
francesa; Hamlet, en l'anglesa i l'equivalent, en la nostra literatura catalana,
seria Tirant.

Per aixó, fa estrany la poca atenció que, fora de l'ámbit universitari, ha rebut la
figura del creador d'un d'aquests mites. Qualsevol persona de cultura mitjana sabría qui
és Cervantes, o Shakespeare; peí contrari, molt pocsfora del domini cátala reconeixen
Joanot Martorell. Aço és degut sens dubte als avatars polítics i lingüístics que ha sofrit
el nostre país i que l'han marcat especialment en la seua producció literaria.

Cal, per tant, que aquesta figura ocupe el lloc que li correspon en l'imaginari
colectiu, tal com li pertany a l’autor d'una novel·la que sobreviu a l'escrutini fet
per un deis primerscrítics literaris de la literatura castellana, Miguel de Cervantes.
Silvestre Vilaplana intenta amb aquesta novel·la divulgar la figura d'un deis nostres
mites propis és el mateix que van fer els autors renaixentistes del Principat amb els
escriptors medievals, és a dir, «consolidar Martorell com un deis grans referents nacionals
populars. Sens dubte, té totes les característiques per a ser-ho.»^La vida de Joanot Martorell es presta de meravella per a escriure una novel·la.
El professor Martí de Riquer ja s'hi referia com el viure novel-lesc, i, a
manera d’homenatge al gran savi barceloní, aquest és el títol que posa al seu
magnífic Ilibre Jaume J. Chiner Gimeno^ —un deis treballs que ha utiltizat Vilaplana
per a documentar-se—. Prova d'aixo és que, quan Martorell escriu la
seuanovel·la, no sols pren com a referents Lancelot, Perceval, Tristany, sino que
té molt presents els cavallers del seu mateix temps, que ell havia conegut i
tractat, i els successos que ell personalment havia viscut. Per aquesta rao no hi ha
tanta diferencia entre la vida de Martorell i la del seu Tirant. Es mes, en moltes
ocasions la vida de Martorell supera en acció i emoció la de Tirant.Pel que fa a la forma, l'autor ha recorregut al relat en primera persona, és a
dir, el mateix Joanot Martorell ens conta la seua vida a través d'una ampla carta
que escriu a Martí Joan de Galba, amb la intenció que aquest comprenga millor
la seua novella. Al mateix temps, li prega que no deixe que la seua obra mes
preciada es perda, ja que en ella está inserta, no sols la seua historia sino...