resenya dones Isabel Clara-Simó





Amb aquesta obra literària Isabel-Clara Simó Monllor, tracta de ficar-nos en el món propi de la dona i de la seua situació actual. Aquesta autora, doctora en filologia romànica va nàixer a Alcoi l’any 1943. Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València, per després dedicar-se a l'ensenyament, que va exercir primer a Bunyol i després a Figueres.
Autora de diversos reculls denarracions, entre els que es poden destacar És quan miro que hi veig clar (1979), premi Víctor Català; Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or 1993; T'estimo Marta (1986); La veïna (1990); La salvatge (1993), que va ser guardonada amb el premi Sant Jordi i la narració per a infants, En Jordi i la sargantana (2000), sobre la història de la llegenda de Sant Jordi.Tras l’èxit de Dones a l’autora se li va plantejar, l’any 2010, l’opció d’analitzar, mitjançant un altre llibre, el comportament de l’home. El resultat va ser Homes (2010), un recull de 22 relats protagonitzats per homes estereotipats, tot exposat amb ironia, humor, i un punt de malícia. D'altra banda, els relats que va presentar a Dones, van ser objecte d'una versió cinematogràfica, l'any 2000,amb guió de Jordi Cadena i direcció de Judith Colell. 

El gènere d´aquest llibre és de narrativa psicològica ja que parla dels sentiments, pensaments, estats d’ànim i situació de la dona en la nostra societat actual. Ambientat en un context real que bé podria ser qualsevol poble o ciutat de l’actualitat.

L’obra està estructurada en dèsset capítols molt diferents els uns dels altres, peròamb un aspecte en comú: totes les protagonistes són dones. Dones que viuen per als seus homes, altres per als seus fills, unes que intenten sobreviure, altres que volen ser lliures, però totes lluitant per eixir endavant i a més a més carregar amb tots els inconvenients i obstacles que suposa ser dona.
Són dones úniques, persones amb la seua vida i la seua situació, però amb les quals l’autora voldonar una imatge generalitzada, estereotipada. Per tant, per la peculiaritat de cadascuna d’elles, trobe que només es podrien classificar de la següent manera : dones joves, de mitjana edat, i majors.
El cos perfecte, el trobar-se guapes, sentir-se lliures i l’amor romàntic són algunes de les peculiaritats de les dones joves protagonistes de les històries narrades. Són dones amb una vida perdavant, però que la guien en funció de dos objectius ben distints: per una banda tenim a dones que volen ser lliures, volen “anar contracorrent” en una societat patriarcal, dominada pels homes i on, aquestes, volen trobar el seu lloc com a persones. D’una altra banda hi ha dones joves on el seu propòsit és estar amb un home, encara que siga un home infidel, que la domine o no la deixa ser ellamateixa.
Però en ambdós casos, són dones joves que han d’adaptar-se i trobar el seu lloc en una societat dominada pel punt de vista dels homes.
Trobem també històries de dones de mitjana edat, una generació distinta i amb uns rols molt marcats socialment. Són, majoritàriament, mestresses de casa i mares, menyspreades per l’entorn que les envolta, però, sobretot, per la seua família.
Hi hahistòries de dones maltractades físicament i psicològicament, dones cuidadores de familiars malalts que descarreguen la seua ràbia fora de la seua casa, mares sofridores i infravalorades. Totes elles són persones que es senten inferiors als homes i al joves, i que han assumit el rol de dona submisa que ha d’estar sempre que se li la demanda, perquè la seua missió en la vida es servir a la seua família.Per últim quant a les dones més majors, només hi ha dues històries, ben contraposades l’una de l’altra. Per un lloc, tenim una dona major rica que no vol tenir relació amb la seua família ja que sent que els intents d’aproximació dels seus fills i néts és únicament i exclusivament perquè volen aprofitar-se d’ella i obtindre benefici econòmic. Per altre lloc, el que troben és una dona major,...