Resenya :Te deix, amor, la mar com a penyora

Riera, Carme (2005), Te deix, amor, la mar com a penyora, Barcelona, Proa, 8a ed.
ISBN: 84-8437-623-0.

Te deix, amor, la mar com a penyora, és un recull de divuit obres narratives les quals estan estructurades en tres apartats ben diferenciats. La primera part, I a trenc d'alba sempre enyor la mar, aplega cinc relats en que la mar és protagonista i, a més, un element indispensable onocorren diferents fets tràgics. Al segon apartat, Balcons de tristos somnis, podem diferenciar personatges peculiars que “cerquen il·luminar el món amb la pròpia llum”, és a dir, dones que estimen però que s'encaren a la por i a la solitud. Finalment, el tercer apartat, Recomença la dansa, és un recull de nou micro-relats que narren històries referents al món de l'espectacle i al cinema, i que podemveure com a personatges dones complexes que viuen més enllà de la normalitat.

Carme Riera (1948) es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora, que va anat seguit d'un altre llibre de narracions, Jo pos per testimoni les gavines (1977). La seva obra narrativa comprèn, entre altres, les novel·les Una primavera per a Domenico Guarini (1981, premi Prudenci Bertrana 1980),Qüestió d'amor propi (1987), Joc de miralls (1989, premi Ramon Llull). A més, ha publicat assaigs i estudis sobre la poesia de l'Escola de Barcelona. La seva obra narrativa ha estat traduïda al castellà, el grec, el neerlandès, l'alemany, l'anglès, el rus, l'italià, entre d'altres. Cal destacar que l'any 2001 va rebre el premi Nacional de Cultura.

Aquest llibre, com ja hem comentat anteriorment,està constituït per tres parts ben diferenciades.

En la primera part, I a trenc d'alba sempre enyor la mar, l'autora ens mostra, en diferents relats, un paisatge marí el qual te una gran importància, fins i tot, és el protagonista d'aquest apartat, a més d'un ésser viu. Els dos primers relats, Te deix, amor, la mar com a penyora, i Elegia per a una dama que enyorava la mar, podem dir, quepresenten la presència de la mort vinculada a la mar. Els dos següents, podem observar històries que narren morts “secretes” que semblen ser assassinats. Un bon exemple d'aquestos temes seria l'últim relat d'aquesta primera part, Mar, amor meu, acompanyament per a sis veus, és una preciosa història d'amor i de mort ,podríem dir, en la qual la mar és protagonista, ja que, podem observar un enamoramentque finalitza amb el suïcidi en aquesta: “Hem festejat deu anys...Avui, a la fi, he comprès: eres tu que esperaves que jo baixés a llançar-me als teus braços per perdre'm per sempre més dins la teva immensitat il·limitada,mar, amor meu.” A més, hem de destacar que aquesta mar, des del meu entendre, simbolitza la llibertat, ja que, la escriptora mostra un món sense prejudicis, els quals es fonen enla immensitat de la mar. Per exemple, el relat que hem comentat anteriorment, en el qual aquest “suïcidi”, mostra el canvi de la dona de ser una “esclava” de l'amor a passar a ser lliure.
Al segon apartat, Balcons de tristos somnis, podem trobar personatges que, en la vida quotidiana, no són destacables, però que l'autora els destaca, pel simple fet que poden ser un mirall per a nosaltres. És adir, aquests personatges viuen situacions que, en veritat, tot tipus de persones poden passar-les i poden servir-nos d'ajuda. Essencialment, aquests personatges, són dones que estan enamorades, és a dir, que estimen i enyoren, i que s'enfronten a la solitud, a la marginalitat. Són dones que viuen, per així dir-ho, al llindar de la “normalitat”. Fins i tot podem situar-les entre la realitat i lafantasia. L'autora el que desitja és conduir-nos a nosaltres mateixos, “allà on amaguem tot allò que volem amagar”. Podem veure aquestes característiques en relats com Què hi és n'Àngela?, Qui enviava flors a na Glòria o Quan els cabells es fan seda a les mans. Podem destacar, que la primera narració destaca el tema de la solitud. La segona, tracta de tot el mal que pot fer la bellesa “No es...