Reseña mead

Sexe i temperament en tres societats primitives, és una obra escrita per la nord americana Margaret Mead, (1908-1978). Aquesta antropòloga cultural basà els seus estudis en demostrar l'existència o no de temperaments propis i diferents per ambdós sexes humans. La seves recerques la portaren a una conclusió que negava la supremacia dels factors biològics. Fou deixeble de l'escola antropològicaamericana de Boas (1858-1942), la qual sempre es mantingué en contra del determinisme biològic i al costat del funcionalisme.
L'obra que tractem forma part de les tres primeres monografies de Mead, (Sex and temperament in three primitive societes, Growing up in New Guinea i Coming of Age in Samoa), aquestes consisteixen en l'estudi de cinc pobles diferents de Nova Guinea: Samoans, Manus, Arapesh,Mundugumor i Txambuli. L'autora centrà el seu estudi monogràfic en la personalitat cultural dels sexes i l'existència o no de temperaments culturals específics, vinculats i determinats pel sexe com a gènere.
Concretament, el llibre que tractem es basa en l'estudi de tres pobles: Arapesh, Mundugumor i Txambuli. L'obra està estructurada en dues parts. La primera consta de tres blocs que corresponenrespectivament als tres pobles. Aquests segueixen un mateix esquema d'estudi: l'estructura de la societat, els infants i l'educació, el matrimoni i la dona i finalment l'ideal social i els desviats. La segona part correspon a les conclusions extretes de l'estudi per Mead. En aquesta part final, l'autora ens parla de l'estandardització del temperament dels sexes, el desviat i la pròpia conclusiófinal de la obra.
El poble Arapesh està ubicat a les muntanyes i està constituït per una sèrie de petits llogarrets. Les principals activitats econòmiques són la cria de porcs, la caça i el conreu de nyam i palmeres.
La seva estructura social es distingeix per l'absència d'unitats polítiques. Es tracta d'una societat basada en l'esperit cooperatiu i hi manca l'individualisme. Els pilars d'aquestasocietat son les relacions entre els parents. “Quan les criatures Arapesh es van fent grans, subdivideixen el món en dos grans blocs: el dels parents, on s'inclouen unes tres-centes o quatre-centes persones, totes elles membres de la mateixa localitat o d'altres localitats que estan emparentades amb ells o amb llurs familiars, per casament, i la llarga rastellera d'esposes i criatures dels amicscomerciants, que ja foren amics del pare; i el bloc dels forasters o enemics, als quals es dóna formalment el nom de waribin o home de les planures,” (...) (pag.103). El reclutament dels parents es fa per descendència a través dels enllaços matrimonials. El tipus de família que es deriva d'aquesta estructura parental és l'extensa. Referint-nos a la terminologia del parentiu podem observar que fanuna distinció generacional , lineal i sexual, tot i que podríem dir que aquesta és molt ambigua, ja que no hi han grans distincions entre homes i dones, només terminologies , però aquestes no corresponen a una diferència social. “Els Arapesh no fan cap distinció clara entra les relacions de consanguinitat i les relacions matrimonials”(pag.166). La distinció que fan entre parents i no parentsprovoca que uns siguin molt pròxims a ells (parents) i la resta (no parents) tractats com a estrangers i a qui hauran de dirigir la hostilitat i seran els culpables dels mals i les penes de tot el poble.
El poble Arapesh es caracteritza pel pacifisme, fet que s'aconsegueix a través del procés d'enculturació. Els esforços dels pares i la família d'un nen sempre aniran dirigits a la transmissió deseguretat emocional per l'infant, de manera que pugui créixer en un ambient agradable i càlid, que li proporcioni l'estabilitat que farà que aquest nen no desenvolupi comportaments bel·licosos.
La societat Arapesh ret culte al tamberan, “(...) que és el patró sobrenatural dels homes ja fets de la tribu.(...) (pag.112), aquest té un sentit ben diferent que en la resta de pobles de Nova Guinea, en...