Reseña sobre "A propósito de la Reina Himiko"

A propósito de la Reina Himiko

Presentació
A propósito de la Reina Himiko és un article acadèmic escrit per José Andrés Alonso de la
Fuente que està a dins del volum 10 de l’any 2005 de la Revista de las Ciencias y las Religiones.
En aquest article, l’autor ens vol donar a conèixer un personatge històric: la Reina Himiko,
altrament coneguda com “la filla del sol”, una reina shaman dedubtosa validesa històrica
degut a la seva poca presència en fonts històriques japoneses.
El que pretén l’autor és buscar fonts històriques xineses que relatin sobre aquesta reina i
llavors, comparar les dates i la descripció de la reina en fonts japoneses per aixídemostrar la
seva existència. A més, aprofita també aquesta cerca per a posar en dubte el qualificatiu pel
qual és coneguda la reina,“shaman”.

Descripció
L’autor doncs, feta la introducció, el que fa és buscar indicis de la Reina Himiko en fonts
xineses, i troba una descripció seva a la crònica xinesa Wei chih o “Història del regne de Wei”.
Allà es parlava d’una princesa Himiko filla dels wa o bàrbars japonesos que es dedicava a la
pràctica de la màgia. També es deia que va unificar uns trenta principats en un solregne, que
mai es va casar i que governava junt amb el seu germà petit. Un cop ha obtingut les dades
necessàries, l’autor busca en fonts japoneses semblances a la princesa Himiko descrita pels
xinesos.
El primer personatge amb qui hi troba semblances és amb la princesa Yamatohime no Mikoto,
filla de l’emperador Suinin, i segons el Kojiki, relacionada directament amb Amaterasu
Omikami, la grandeessa japonesa del Sol.
El segon personatge amb qui hi troba semblances és l’emperadriu Jingu Kogo Tenno o
altrament anomenada Okinaga Tarashi. Personatge principal del Nihongi i del Kojiki, aquesta
dona estava casada amb el catorzè emperador del Japó, Chuai o Tarashi Nakatsu, el qual va
morir i va deixar les regnes del país a ella. Ella és presentada com una dona intel·ligent i bona
enl’estratègia i l’art de la guerra, a més a més de ser la conductora de cerimònies religioses i
de desenvolupar funcions de sacerdot.
Tenint aquestes dues referències l’autor busca la que més s’hi acosta, i per concordança de
dates i fets la dona que podria ser la Reina Himiko és l’emperadriu Okinaga Tarashi. Finalment,
l’autor vol destacar que la paraula “shaman” és una paraula fora de context aJapó, ja que
malgrat que la història estigui plena de màgia i altres pràctiques similars no es pot parlar de
shamanisme en el sentit estricte de la paraula perquè no és el mateix que el que es descriu en
Amèrica o Àsia central, països amb trets shamànics en la seva història.


Coherencia narrativa en el Zuozhuan

Presentació
Coherencia narrativa en el Zuozhuan és un article acadèmic escritper John Page que està
publicat a l’any 1995 al volum 30: 1, de la revista Estudios de Asia y África. En aquest article
l’autor pretén mostrar-nos el text anomenat Zuozhuan, una obra unitària del segle III a.n.E.
d’autor no identificat, el qual el seu contingut és la història de la Xina en el període de
Primaveres i Tardors (722 – 481 a.n.E.).
L’autor després de presentar aquest documentens fa una comparació amb el Chunqiu, una
obra històrica, i amb altres obres contemporànies al Zuozhan. Finalment, l’autor ens explica les
característiques del Zuozhan i ens detalla amb diferents parts dels relats d’aquesta obra.

Descripció
L’autor ens planteja el Zuozhan com un comentari que complementa al Chinqiu malgrat que
aquests dos, compartint gènere i història, tinguin estilsliteraris totalment diferents. El Zuozhan
té narracions molt detallades de quasi tots els estats, té riquesa literària i anecdòtica i és una
obra coherent, unitària, escrita i editada per la mateixa persona. En canvi, el Chinqiu és tot el
contrari, són simples narracions de fets històrics com batalles i canvis en les dinasties, sense
ànim literari, només amb l’objectiu de recopilar informació i...