resistencia

DEFINICIÓ
La resistència és la capacitat per a realitzar un esforç de determinada intensitat durant el major temps possible i de forma eficaç.
TIPUS DE RESISTÈNCIA
Els esforços poden, segons la intensitat del moviment, la duració i número de grup musculars que participen, sol·licitar major o menor presència d'oxigen en els teixits que treballen o en les cèl·lules musculars implicades enl'exercici. Basant-se en les necessitats d’oxigen per part del múscul, podem diferenciar:
Resistència aeròbica: Quan la intensitat de l'esforç és moderada (120-160 p/m) i les necessitats d'oxigen per a la contracció muscular són abastides en la seua totalitat. Oxigen aportat = Oxigen necessitat Es parla de resistència aeròbica quan el treball que realitzem sobrepassa els 3 o 4 minuts. Exemples:Carrera de fons, natació de llarga distància, marxa, ciclisme, etc.
Resistència anaeròbica: És la capacitat que té l'organisme per a realitzar activitats quan augmenten les intensitats de l'esforç i les demandes d'oxigen per part muscular, no poden ser abastides, elaborant-se l'energia que es produïx sense presència d'este.
Es parla de resistència anaeròbica quan els esforços són d'intensitatelevada o màxima i de curta duració. Exemples: 100 metres llisos, llançaments i salts d'atletisme, un contraatac en bàsquet, i tots aquells exercicis que estiguen sobre el 80% de la freqüència cardíaca màxima, (més de 170 pulsacions per minut) . La duració d'estes activitats és de 3 o 4 minuts com a màxim.
Sens dubte t'hauràs preguntat on acaba un esforç aeròbic i comença l'anaeròbic. Conèixer on esproduïx el canvi és molt útil per a programar un entrenament. Generalment, el moment a partir de que es comença a treballar de manera anaeròbica està situat en una zona entre el 70 i el 85% de la freqüència cardíaca màxima. A esta zona la cridarem zona de canvi.
Per a conèixer la nostra freqüència cardíaca màxima utilitzarem la formula següent:
FCM = 220 – Edat
Quan vulgues entrenar laresistència aeròbica has d'assegurar-te que les teues pulsacions durant l'esforç no superen la zona de canvi. Si la teua freqüència cardíaca es troba just dins d'esta zona de canvi, has de saber que al teu organisme li comença a faltar quelcom d'oxigen i que per tant, estes iniciant ja un treball anaeròbic.
Nosaltres treballarem generalment la resistència aeròbica pura per ser la que més beneficis ensaporta. La resistència anaeròbica només ha d'entrenar-se sota la direcció d'una persona preparada. No és aconsellable treballar-la a la vostra edat, i quan es faça, cal realitzar-ho amb una òptima base aeròbica.

ADAPTACIONS QUE ES PRODUÏXEN EN L'ORGANISME.
Les principals adaptacions que es produïxen en l'organisme per mitjà de l'entrenament de la resistència afecten principalment el sistemacardiovascular, al respiratori i al locomotor.
Sistema Cardiovascular
Augmenta la grandària de les cavitats del cor (resistència aeròbica) , per tant hi ha major volum sistòlic (quantitat de sagnen cada batec).
El cor enforteix, hi ha un engrossiment de la paret del múscul cardíac (resistència anaeròbica) , per la qual cosa pot impulsar més sang en cada batec.
Menor nombre de pulsacions, tanten repòs com durant l'exercici, per la qual cosa el cor pot descansar més.
S'obrin nous capil·lars, la qual cosa permet una major irrigació sanguínia.
Sistema Respiratori
Augmenta la ventilació dels pulmons i l'organisme s'oxigena millor.
Disminuïx la freqüència respiratòria i augmenta la profunditat dels moviments respiratoris.
Augmenta la capacitat respiratòria o vital: és la quantitatd'aire que es pot prendre amb una inspiració i expulsar amb una expiració. Una persona sedentària té uns 4 litres de capacitat vital en els pulmons, mentres que una entrenada pot tindre 6,5 litres.
Sistema Locomotor
Millora del to i coordinació neuromuscular.
Disminució del contingut de greix del múscul.
Contribuïx al desenrotllament positiu del cartílag de creixement.
Enfortix els tendons i...