RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ. EXEMPLE

NOTA URGENT SUSCEPTIBLE DE SER ELEVADA A INFORME

I. ES DEMANA
La sol·licitud d’informe parteix de la professora Isabel Pont, amb l'objectiu de plantejar la
viabilitat d'una possible qüestió de responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública
pel que fa als següents fets, exposats per la Sra X:
A una manifestació a Barcelona, els Mossos d’Esquadra tiren una pilota de goma a un delsmanifestants, el Sr. X. La pilota li colpeja l’ull esquerre i, degut a l’impacte, el Sr. X requereix
una operació que li comporta una limitació en la visió del 50%.

II. RÈGIM JURÍDIC:
Als casos de responsabilitat patrimonial de l'Administració pública, són aplicables:


Article 106.2 de la Constitució Espanyola



Estatut d’Autonomia de Catalunya



Títol X de la Ley 30/1992 de26 de novembre de Régimen Jurídico de las
Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común: “De la
responsabilidad de las Administraciones Públicas y de sus autoridades y
demás personal a su servicio” (arts. 139 a 146)



Capítol V del Real Decreto 429/1993 de 26 de març que aprova el Reglamento
de los Procedimientos de las Administraciones Públicas en materia deresponsabilidad patrimonial: “Responsabilidad Patrimonial de Autoridades y
Personal al servicio de las Administraciones Públicas”.



Títol VI de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les
administracions públiques de Catalunya (arts. 81 a 87).



Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora (art. 8.3.a) (Només
en els casos en que la quantiademanada superi els 50.000€)

III. QÜESTIONS A RESOLDRE I JURISPRUDÈNCIA APLICABLE
Ens trobem davant d'un possible cas de responsabilitat patrimonial de l'Administració
Pública (AP). Per tal de poder reclamar una indemnització a l'AP és necessari que
concorrin determinats requisits, enumerats en alguns preceptes de les normes aplicables i
a la Sentència del 13 d'Abril de 2005 de la Sala Terceradel Tribunal Suprem.

A) DANY ANTIJURÍDIC
Art. 141.1 Ley 30/92 “Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular
provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la Ley.
No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no se
hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia ode la
técnica existentes en el momento de producción de aquéllos, todo ello sin perjuicio de las
prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer para estos casos.”
Segons el Fonament Jurídic quart de la STS de 4 de juliol de 1998 “el punt clau per a
l'exigència de responsabilitat […] està en el dany antijurídic sofert per l'afectat, lesió que no
té el deure desuportar. L'antijuridicitat desapareix quan concorre una causa justificativa que
legitimi el perjudici”.
En el cas que se'ns planteja, el Sr. X sofreix una limitació de la visió del 50% a causa de
l'impacte d'una pilota de goma llençada pels Mossos d'Esquadra durant una manifestació.
Caldrà determinar alguns fets (si la manifestació era o no legal, si el Sr X es va enfrontar a
l'autoritat, si en elmoment dels fets la situació era d'alteració de l'ordre públic...) per tal
d'acabar de determinar si es tracta d'un dany antijurídic o d'un dany que el nostre client
havia de suportar.
Per de discernir si el dany és o no antijurídic, si acudim a la STS de 29 d'octubre de 1998, el
Fonament Jurídic 4rt diu que: “per tal que el dany concret produït pel funcionament del
servei sigui antijurídic,és suficient amb que el risc inherent a l'ús del servei hagi superat els
límits imposats pels estàndards de seguretat exigibles de conformitat amb la conciència
social. En aquests casos no existirà obligació per al perjudicat de suportar la lesió i, en
conseqüència, sorgirà l'obligació per a l'Administració Pública de resarcir el dany antijurídic
causat a la víctima amb la seva activitat o...