Responsable de almacen


Llengua catalana




Antologia catalana





Comentari del poema de Ausiàs March





Laura Daniela Potes
1r BAT A
Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes…”)

Que alegrement la gent celebri festes
tant lloant Déu com divertint-se a pler;jardins, carrers i places facin ple
i que també s'hi narrin les grans gestes,
mentre jo, els seus sepulcres visitant,
consultaré les ànimes damnades,
i em respondran sentint-se acompanyades
només per mi en el continu plant.

Tothom es fa amb qui li és semblant,
per això a mi no em plau fer-me amb els vius:
del meu estat es mostren tan esquius
que em veuen com un mort que infon espant.Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge,
al meu semblar no és pas més malaurat:
com que el que vull no em serà mai donat,
d'aquest desig no em pot guarir cap metge.

Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge
mentre la carn li va brotant de nou
i de menjar l'ocell mai no en té prou,
pateix, a mi més fort dolor m'assetja:
mentre un corc em rosega la pensa,
tinc l'altre dins el cor de nit i dia,i aquest rosec tan sols s'aturaria
amb allò que no puc haver en defensa.

I si la mort no em suposés l'ofensa
de fer-me absent d'un tan bell panorama,
ja pot vestir de fang, ordint la trama,
el meu cos nu, si vol: aquest no pensa
en cap plaer fora d'imaginar
que els meus desigs no es podran mai complir,
i si em calgués posar a la vida fi,
el bon amor s'haurà de limitar.

És més: si alcel Déu em vol col·locar,
per tal que el meu delit sigui complit,
més enllà d'Ell caldrà que em sigui dit
que aquesta mort a vos us féu plorar
sabent-vos greu de la poca mercè
a l'innocent i màrtir dispensada,
qui vol del cos l'ànima separada
si és que de vós el condol pot haver.

Llir entre cards, a ambdós no ens cal saber
que es pot donar la vida per amor:
creure de mi que sóc en taldolor,
no fareu molt donant-hi plena fe.

COMENTARI DEL POEMA:
Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i, probablement, el més gran poeta valencià. Forma part del poema amorós llir entrecards. Defensa el dret de cadascú d'ajuntar-se amb qui li plagui, alhora que comprova que tothom l'evita en veure'l en l'estat anímic en que es troba. Es compara amb del rei de Xipre i al patiment de tinció, sabent que el guariment que li caldria no el podrà aconseguir. Ha arribat a tanta desventura a causa del desamor de la dama que nomes s'avé a deixar aquest mon d'infelicitat si tingués lacertesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa. Tot home por morir i que si així li passa a ell, la dama serà la notària de tanta dissort.

Si encetem l’anàlisi del text amb el comentari del títol, es pot dir que
El poema reprèn un tema trobadoresc. El tema de la mort per amor de l'amant no correspost , pren una nova dimensió moral, l'enamorat es veu ofuscat per la malaltiad'amor i això el porta a què s'hagi d'assimilar a les ànimes que li turmenten pel seu dolor i sigui apartat de les persones normals i corrents i que a més mori innocent. Per mostrar aquest ofuscament i aquest pecat de luxúria ho fa amb dos corcs, que com que són presos de la predicació ens evidencien aquesta consciència moral que hi ha en tot el poema. Aquesta figura dels corcs es il·lustrada per dosexemples a de menys a més dolor, un on apareix gran sofriment però amb una esperança, el del rei de Xipre. L'altre és per comparar el poeta amb el dolor extrem del pecat de luxúria comès per Tició.
Continua amb dues estrofes de suposicions hiperbòliques, el jo líric comença a pensar seriosament amb el suïcidi imposat per la seva innocència, sap que potser així serà correspost, però en dubta...