Respuestas a reflexiones en torno a los límites naturales al crecimiento roberto bermejo gómez de segura

1 – Quins són els problemes que planteja aquest article?
L'article de Ruben Bermejo Gómez de Segura (Facultat d'econòmiques de la Universitat del País Basc) planteja quins són els límits delcreixement econòmic a nivell planetari.

La doctrina econòmica pràcticament acceptada a nivell global és el capitalisme. Aquesta doctrina no qüestiona el model de producció, de consum, o de creixementeconòmic il·limitat ni les conseqüències que suposa tan socialment com mediambiental.

Com sabem, els recursos naturals són de naturalesa renovable, o bé no renovable. El model productiu capitalistaexplota ambdues fonts de recursos naturals, les fons no renovables (combustibles fòssils, metalls...) son les que pràcticament ja s'ha establert una data on s'hauran esgotat totes les reservesmundials. A més també n'exploten les fonts renovables sense tenir en consideració el cicle natural que es requisit imprescindible per que aquests recursos puguin renovar-se per ells mateixos de manerasostenible. Per tant si el model productiu actual és l'encarregat principal d'aquesta voluntat de creixement econòmic il·limitat, cau en contradicció en els seus propis fonaments, ja que si el problemaessencial de l'economia és l'escassetat, com és possible que no s'hagi arribat a la conclusió de que no és possible créixer il·limitadament si aquest creixement es basa en l'explotació d'uns recursosque per naturalesa són finits.

Com ha donat resposta a aquest problema el pensament econòmic?
Posant en dubte el model globalitzador actual i tot el que aquest suposa. A més, s'hi proposa un modelalternatiu basant-se en difrents autors.
En primer lloc s'inclina per la descentralització dels estats actuals i establir unitats poblacionals més petites, ja que és així la única manerad'apropar-se a un model sostenible de producció i consum. Ho argumenta dient que si bé és lògic que cada indret te un entorn, medi i necessitats diferents, això hauria de suposar que també cada indret te...