Resseña Durkheim Y La Educacion

ÉMILE DURKHEIM:

EDUCACIÓ I SOCIOLOGIA

Émile Durkheim és un teòric social francès i un dels pioners del desenvolupament de la sociologia moderna. Durkheim va néixer a Epinal (França) l’any 1858 al si d'una família jueva. Es va graduar a l'École Normale Superiora de París el 1882 i a continuació va treballar com a professor de dret i filosofia.
Durkheim, juntament amb altres pensadors comAugust Compte o Saint-Simon, formen la sociologia francesa. Ell es el primer que reflexiona des d’un punt de vista sociològic, l’educació. Abans d’ell, la sociologia, era només una idea atractiva. Volia extreure del material empíric, una guia positiva per a l’acció. Ell creia ensenyant els fonaments de l’ordre social, ensenyaves quines eren les condicions de la felicitat, totalment en contra delsutilitaristes que afirmaven que la felicitat era tenir molta quantitat de plaers.
En la meva opinió, crec que la felicitat no es basa amb els fonaments de l’ordre social o amb molta quantitat de plaers. Per una banda no estic totalment d’acord amb Durkheim ja que, si no hi ha ordre social, es difícil trobar la felicitat ja que la situació es caòtica però la felicitat va molt mes enllà de un ordresocial; i estic totalment en desacord amb els utilitaristes ja que crec que si hom busca una gran quantitat de plaers viu obsessionat en aconseguir-ne mes i no disfruta dels que té, per tan, la seva felicitat se’n va amb aquesta obsessió. Considero que no es mes feliç el que mes té sinó el que menys necessita.
Durkheim és el fundador de el anàlisis estructural-funcional, gran corrent de lasociologia. Altres diuen que el seu corrent era entre filosòfic i científic. El seu gran problema es donar explicació sociològica al fet social oblidant el fet econòmic. S’oposa al marxisme.
El concepte d’autonomia personal és una nova identitat social que neix a partir de la societat industrial. Depèn del tipus de divisió industrial del treball. Em passat d’un coneixement global a un coneixementtècnic i especialitzat. Aquest nou sistema té normes que són les que són socialitzades per l’educació. És l’educació la que ha d’explicar els tipus d’acció social que funcionen en aquesta societat. La socialització es sociable. Quan aquets valors col·lisionin i fan fallida, entren en crisis i es produeix l’anomia (sense llei). Pot haver un risc de revolució o crisis social. Estic d’acord en que es apartir de l’educació que es tenen que transmetre aquets valors i normes ja que des de els mes petits de la societat fins els mes grans, les han de conèixer i es el mètode mes eficaç perquè arribi a tota o casi tota la població. Mes endavant però, també afirma que, dins la societat industrial, no hi ha llibertat completa. La major diferenciació social permet optar per diverses normes. Crec queDurkheim, aquí es contradiu ja que si pots optar per diverses normes, per què no tens llibertat completa?
La societat per subsistir, necessita certa homogeneïtat, però sense certa diversitat no hi ha cooperació. Cada societat té un sistema educatiu propi. Durkheim aplica el concepte “cosa”, als fets socials.
Com a sociòleg, Durkheim, parla de l’educació com a un factor social. Trobem tanteseducacions especials com medis socials diferents. Les societats igualitàries volen eliminar les injustícies socials. Tot i la gran diversitat, totes les educacions tenen una base comuna que varia segons la societat. Aquest fet es donat perquè, tot i que una societat industrial, hi hauria d’haver les mateixes normes, la cultura es diferent en cada regió. Aquest fet però, crec que s’està perdent de cadadia mes amb la globalització. Cada societat té contacte amb la cultura del costat però també amb la cultura que està a l’altre hemisferi de la Terra o a l’altra banda de l’oceà.
Per Durkheim, estem dividits amb dos éssers: l’individual que avarca tots els nostres estats mentals amb esdeveniments de la nostra vida i l’altre esser format per les idees, pensaments i costums inculcats per la...