Ressenya critica

Autor: José Maria Caparrós Lera.

Titol: La pantalla popular.El cine español durante el Gobierno de la derecha (1996-2003).

Editorial: Akal, Barcelona , 2005

Numero de pagines: dos centes cinquanta pagines que inclouen un pròleg i una cronologia de fets que van succeir durant aquest període.

L’obra està estructurada en uns capítols que va desde que el PSOE , està immers en unacrisi que portaria a la victòria electoral del PP , fins a la derrota del Partit Popular a les eleccions generals del març del 2003. També té tota l’informació de tots els films que es van estrenar durant el govern del PP, tant com els pressupostos, les despeses , la recaptació , el nombre d’espectadors, els intèrprets i els realitzadors o directors.

Les fonts per editar aquest llibre s’han extretd’altres publicacions de cinema i de les informacions de les productores i cartellera sobre les pel•lícules que és van projectar l’època que avarca aquest treball.

José María Caparrós Lera , va néixer el 1943,es professor d’Història Contemporània i cinema , és expert en temes relacionats amb el cinema ja que s’havia dedicat a la critíca , ha publicat diferents llibres i articles sobre lahistoria i el cinema i estat membre de diferents acadèmies i ha impartit seminaris i conferències a algunes Universitats estrangeres sobre cine espanyol.

Podríem començar aquesta ressenya comentant el pròleg de Gabriel Cardona , professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, que analitza el cinema que és feia durant la dictadura franquista i la del PP, a l’Espanya de Francocom tot o quasi tot estava controlat i prohibit molta gent anava al cine per imaginar-se un altre món exterior ja que aquí estàvem tancats ja que tot el que venia de ‘exterior era considerat perillós , però com més que se li prohibeix la gent més ganes té de trencar la prohibició , i la gent que podia se’n anava a França a veure el cinema que aquí estava prohibit i així respirar una mica d’airefresc.

Per lo contrari aquí el govern del Partit Popular , és va més dedicar a controlar la televisió i a deixar campar lliurement el cine espanyol que normalment era contestatari amb els governs de dreta , per que amb la despreocupació del govern aveure si d’una vegada la crisi crònica que està patint el cine espanyol acaba d’una vegada amb ell.
Per que la gent del cine va tenir bastantque veure amb les protestes que és van organitzar per la participació d’Espanya a la guerra d’Irak i la després atemptats de Madrid de l’11-m , que van portar al PP a perdre les eleccions.

Abans d’entrar profundament a dintre del cine espanyol, podem comentar alguns successos abans de l’arribada del PP al poder, ja que això també és tracta del treball , per saber quin context històric enstrobàvem durant aquell moment , últim govern socialista de Felipe Gonzàlez ,és va destapar tots els escàndols en que el PSOE, és va veure abocat com el de terrorisme d’Estat amb els GAL i això va tenir un colp especialment fort que un govern d’esquerres potencies la guerra bruta contra el terrorisme i va començar a rebre colps i tot això amb el context històric de la caiguda del comunisme a Europai tot va portar a José María Aznar , a guanyar les eleccions generals i comença el govern de la dreta a Espanya.

Ja dintre del govern del PP és va abordar la preguntar té futur el cine espanyol , potser si abordem el tema no es tracta que una sèrie de pel•lícules funcionin en taquilla sinó la creació d’unes infraestructures que ens portin veritable industria cinematogràfica amb solidesa ique els nostres films és puguin exportar.

Segons l’opinió d’alguns historiadors i experts en cine el nostre cine sempre estat controlat abans per la dictadura i ara amb la democràcia pels interessos de partits. I aquests problemes s’acaben convertint en l’eterna problemàtica del cinema espanyol.

Un estudi econòmic del Banc Bilbao-Vizcaya, confirmava s’havia arribat al límit , i comentava...