Ressenya de: Antoni SIMON i TARRÉS, Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640

Antoni SIMON i TARRÉS, Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999. 385p.

«Potser, entre 1250 i 1350, el Principat català és el país d’Europa a propòsit del qual seria menys inexacte, menys perillós, de pronunciar uns termes aparentment anacrònics: imperialisme político-econòmic o “Estat-nació”.
Estat-nació tan aviat?»Pierre Vilar1
Potser fòra interessant de veure discutir aquesta afirmació que feia P.Vilar fa més de trenta anys entre ell i un Hobsbawn el qual, coincidint força curiosament amb els anys dels fastos oficials del Mil·lennari, publicà la seva particular -i incidènt- visió sobre el fets “nació”, “estat-nació”, “nacionalisme”2 Un parell d’anys despres J.M.Fradera3 en un altre estudi proposava unalectura similar a la de Hobsbawn. No fou sorprenent, doncs, que en els mateixos anys i des d’altres sectors de la historiografia del país s’avancessin altres concepcions que, d’una forma més o menys sistemàtica, n’eren una replica. Així, Antoni Simon i Tarrés (professor de la UAB) publica un article el 19934 on es dibuixaven les línies mestres que ha desenvolupat en altres treballs sobre identitats,patriotisme, pensament ... i de forma més acabada en l’obra que ens ocupem ara de comentar.
L’obra
Inspirant-se en el camí marcat per Christopher Hill pel que fa a la Revolució Anglesa5 (que alhora seguia les passes marcades per treballs similars sobre la Revolució Francesa), A. Simon ens proposa de resseguir quines varen ser les bases ideològiques i intel·lectuals de la Revolució catalana de1640, abarcant un periode cronològic ample (des de finals del XVI fins a 1659) i estudiant, diria que exhaustiva, densament, des del pensament politic a la producció ideològica que acompanya el què definex precisament com una «identificació comunitària de caire protonacional»(p22).
1640: J.L.Palos ha assenyalat com el llibre de A.Simon ha reobert un debat complex6. Des de La revolta catalanade J.H.Elliot i en els ultims anys, les noves aportacions sobre la revolució catalana i en temes que s’hi relacionen (com el pactisme o el patriotisme) han estat importants. A més dels que cita Palos (i el propi Simon en el Prefaci de l’obra) volem recordar els treballs de Victor Ferro, E. Serra, Xavier Torres, Jordi Vidal o, en un altre sentit, Ricard Garcia Carcel7. La seva caracterització com arevolta o revolució, amb elements medievals i arcaitzants o moderns s’insereix en un debat més general sobre la caracterització de les revolucions a l’Europa moderna8.
La importància del tema en la historiografia catalana i un resum de l’estat de la questió ens el dona el mateix Simon assenyalant com elements nous la identificació de l’anomenada «nova classe dirigent» barcelonina com a direccióde la revolta (i aquí ens preguntem sinó seria més revelador el terme “oligarquia”), el conflicte social que comportà o d’altres temes com la fiscalitat.
Un treball sobre ideologia i pensament no pot realitzar-se sense definir minimament l’utillatge conceptual i metodològic que es vol emprar. I això és el que es fa en la Introducció Es constata la poca importància que Elliot va donar als factorsideològics (malgrat apuntar algunes idees). Sobre la “nació” hi han hagut aportacions diverses (el mateix Elliot creia que «les lleialtats no eren úniques sinó compartides»), però són les posicions recents dels que Simon anomena contemporanicistes (com Hobsbawn o Fradera) que vol respondre ja que «una frontera taxativa en la definició de les nacions i de les identitats col·lectives que esconformen a l’entorn d’aquestes nacions, ens sembla tan discutible com les interpretacions metafísiques que defensen l’omniexistència de les nacions i els nacionalismes [...] [els sentiments d’identitat] poden enfortir-se, afeblir-se, desaparèixer o transformar-se»(p 17). Crec que és interessant, però, de veure a autors com Fradera remarcar l’existència d’elements ideològics a l’Antic Règim que es...