Ressenya de com parlar bé en públic

Tebar Castillo, Marc

TEST SOBRE COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

. Escriu V(eritable) o F(als) al guionet que precedeix cada afirmació. Després explica raonadament la teua decisió. No cal que tornes a copiar la pregunta. Respon en aquest mateix full, a continuació de cada afirmació. Canvia el tipus de lletra o el color.

Cal que presentes aquest treball, com a màxim, el dia 1 demarç de 2010 (Com sempre utilitzant el Campus Virtual, com a tutoria)

_V_ Un tartamut, com el grec Demòstenes (384-322 aC) pot arribar a ser un gran orador.

És veritat perquè en el llibre trobem un exemple de com Demòstenes va anar millorant la seua forma de parlar en públic fins arribar a ser un bon orador.

_F_ Qui parla en públic normalment sol pensar que està menys nerviós del que elpúblic percep.

És fals perquè ja em va passar a mi i és totalment al contrari perquè tu sempre vas a pensar que estàs més nerviós del que el públic pot percebre

_V_ El bon orador no té prou amb preguntar-se quin és l'objectiu que persegueix, com és el públic i què ha de dir.

És veritat ja que un bon orador es preocupa per les quatre preguntes bàsiques, per què estic fent el discurs?(l’objectiu), a qui va dirigit? ( el públic), què tinc que utilitzar? ( guió), com he d’utilitzar? ( els mitjans)

_F_ La qualitat d'un orador serà directament proporcional a la seua capacitat de captar i d'interpretar correctament el feedback que li dóna el públic.

No únicament seran aquests factors, també depèn de la veu, de l’entonació, del guió etc...

_V_ La locució comprèn: la veu,l'entonació, la respiració i els silencis.

És veritat que la locució comprèn aquest quatre apartats.

_V_ Hi ha quatre aspectes de la veu que l'orador ha de tenir presents: volum, velocitat, articulació i vocalització i actitud.

Sí són aquests quatre aspectes.

_F_ Adaptar el discurs al context i a la situació en què es pronuncia significa solament emprar el registre lingüístic adequat.

No amés has de saber a quin públic t’estàs adreçant-te i quins són els seus interessos.

_V_ Les frases enunciatives comencen en to greu, pugen i finalment tornen a baixar.

Aquesta afirmació es verdadera.

_V_ Les frases interrogatives poden ser de dos tipus: comencen en to greu i acaben en un to agut o a l'inrevés.

Aquesta afirmació també es verdadera la que es a l’inrevés son les quecomencen amb un pronom feble.

_V_ Quan un pronom encapçala una frase interrogativa comença en un to agut i acaba en to greu.

Aquesta afirmació també es verdader i a més són a l’inrevés de les altres.

_F_ El fet d'entendre o no el que es vol comunicar no té molt a veure amb el fet d'aconseguir una entonació adequada.

Totalment falsa amb una entonació adequada aconsegueixes que el missatges’entenga..

_F_ A l'hora de parlar en públic és preferible fer una respiració «costal superior».

A l’hora de parlar en públic si ho vas a fer durant un gran període de temps es aconsellable que utilitzes la diafragmàtica ja que d’aquesta manera agafes més aire no forces la gola, s’evita l’ofec i el cansament i la veu és més atractiva.

_V_ La respiració diafragmàtica és la més adequada al'hora de parlar en públic.

És veritat per els motius explicats en l’anterior pregunta.

_V_ Per a recuperar l'atenció del públic, freqüentment és més eficaç callar, fer un silenci, que augmentar el volum de la veu.

Cert ja que una pausa i callar provocarà un moment d’incomoditat al públic i es més probable que callen.

_V_ Les pauses, els silencis, són un element més d'entonació, quepermet a l'orador articular el discurs i remarcar les coses importants.

Cert ja que les pauses i els silencies ben utilitzats són una gran arma per a fer que el públic reaccionen.

_V_ Oralment allò que no s'entén a la primera ja no s'entén mai.

En efecte una volta dit una cosa i aquesta no s’entén ja no es podrà entendre.

__ La precisió i la concreció són elements claus per a la...