ressenya de la paça del diamant

RESSENYA DE LA PLAÇA DEL DIAMANT DE MERCÈ RODOREDA, PUBLICADA L’ANY 1962.

La Plaça del Diamant, considerada per la crítica una novel·la fonamental de la posguerra, pertany a una de lesautores més importants de la literatura catalana moderna, Mercè Rodoreda, i destaca per la seua qualitat i per la innovació estilística i de contingut que va suposar en aquell moment.
En lanovel·la, Natàlia, la protagonista, veurà canviat el seu nom –i la seua personalitat- pel de Colometa, nom que imposa el seu primer marit, Quimet. Com a Colometa, viurà l’època de laRepública i de la guerra civil. Després de la mort de Quimet al front, i ja a la posguerra, amb el seu segon marit recuperarà el nom de Natàlia, encara que no la seua veritable personalitat. Eltemps, les etapes de la vida es troben així íntimament lligats a l’evolució del personatge, que té fases ben diferenciades.
Els coloms són el leitmotiv de la novel.la i simbolitzen, amb laseua evolució, el desdoblament de la vida de la protagonista, que es diu Colometa i que es troba engabiada com ells. En aquesta novel.la, Rodoreda incorpora la tècnica del monòleg interior delpersonatge principal, Natàlia-Colometa, que explica en primera persona la seua història.
El relat s’elabora mitjançant un llenguatge entenedor, viu i col.loquial: l’escriptura parlada, enquè el personatge principal ens va narrant el que li passa o li ha passat i s’adreça a un interlocutor que no intervé en cap moment en el discurs, malgrat que el lector en note la presència.La plaça del Diamant, que ha estat duta al cinema i traduïda a diverses llengües, ens permet conéixer el cotext social, cultural i literari de la primera meitat del segle XX, un períodehistòric complex que ha marcat profundament tota una generació i que, els darrers anys, ha guanyat actualitat a partit de la recuperació del record que la historiografia actual n’està fent.