Ressenya El Hombre En Busca De Sentido

El hombre en busca de sentido
Abans de començar a parlar sobre el llibre de El hombre en busca de sentido crec que seria oportú, primer parlar sobre els camps de concentració, ja que es on té lloc bona part de la narració.
Els camps de concentració eren unes instal•lacions destinades al exili de persones, sense judici previ. Eren habituals en els règims totalitaris, i s'utilitzaven pertancar-hi intel•lectuals i polítics , presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos i homosexuals. S’han escrit nombrosos llibres sobre els camps de concentració, però sobre el que més, ha sigut el de Auswichtz, que és considerat el símbol del genocidi del poble jueu. Aquest, està situat a Polònia, i estava format per diversos camps d’experimentació mèdica i d'extermini en massa depresoners. Va ser construït pel règim de l'Alemanya nazi després de que invadisin Polònia el 1939, poc abans de la Segona Guerra Mundial i uns 1,3 milions d'homes, de dones i d’infants hi van ser assassinats.
Per començar, l’autor divideix el seu llibre en 3 parts per parlar de la psicologia del presoner : internament en el camp, la vida en el camp i després de la alliberació.
L’internament en el campes la part en la que Frankl comença explicant al lector la sensació que es té al estar tancat, duran varis dies, en un tren amb centenars de persones sense saber del cert quin seria el seu destí i el pànic que recorre tot el cos al sentir que el tren va direcció a Auschwitz. L’autor ens diu que en aquesta fase s’entra en shock, perquè encara no et creus el que està passant. Tot i que descriudetalladament cada sensació fins a l’internament al camp, crec que ningú se’n podrà arribar a fer mai la idea, per més horrors que hagi viscut, del buit que es té en el moment que pronuncien “anem direcció a Auschwitz” i és acompanyada amb la imatge davant teu d’unes xemeneies gegants fumejant anomenades forns crematoris i unes cambres de gas juntament amb totes les brutalitats que s’hi poden arribar aimaginar. Seguidament, narra que al aturar-se el tren davant del camp veuen tot de presoners que els venen a rebre i com que ,dins de les circumstancies, encara tenen bon aspecte , es passa de l’estat de shock a la “il•lusió de l’indult”. La il•lusió de l’indult es un mecanisme de defensa interna, mecanisme que recorren sovint els presoners que estan condemnats a mort, i significa que tensl’esperança de pensar que el que t’espera no serà tant cruel. Internats en el camp, va arribar el dia de la primera selecció, és a dir, sobreviure o anar directament al crematori. L’autor ens explica que la majoria dels presoners no sabien quin significat tenia aquella “tria” que estaven portant a terme, així que seguien amb la il•lusió de l’indult incapaços de captar l’autentica realitat. Un cop feta latria dels presoners, es quan es poden començar a veure les primeres reaccions: les esperances disminueixen i alguns, com el propi autor, els hi sorgeix un humor macabra, a altres curiositat de saber el que passarà.. Durant diverses pàgines, s’expliquen una gran quantitat de fets terrorífics que van suportar les primeres setmanes i això li porta a donar la raó a Dostoyevski: “l’home és l’ ésser ques’acostuma a tot”. Per altre banda parla també del suïcidi un cop has sortit de l’estat de shock, ja que el presoner acaba perdent la por a la mort.
Així, s’arriba la segona fase: La vida en el camp. L’autor ens explica varies escenes violentes, en las que el presoner passava de sentir-se molt dèbil i impotent a quedar-se indiferent :veure com mataven a un home, com tallaven els dits a un nenpetit, veure morir a una persona i en lloc de compadir-se el que feien era treure-li la roba per quedar-se-la...La primera sensació de la segona fase doncs, podem deduir que era l’apatia ja que es un mecanisme de autodefensa que provoca una falta de sentimentalisme. Frankl la defineix com la característica principal de la psicologia del presoner que es basa en només mirar per un mateix i “salvar...