ressenya: mal d'escola

RESSENYA: Mal d’escola

PENNAC, Daniel. (2009): Mal d’escola. Barcelona, Empúries (Primera edició, any 2008.
261 pagines)
El llibre que ens ocupa, com bé nombra el títol fa referència a un mal, un que a més es
comú i que el trobem a molts col·legis i instituts. Per a ser més concrets cal afegir que
versa sobre aquells alumnes categoritzats com fracassats dins del sistema escolar. Com
diuel mateix autor en la pagina 20 “Un llibre sobre l’últim de la classe! Sobre el dolor
de no comprendre, i els seus danys col·laterals”. A mode de breu valoració, hem de
destacar que a més ho fa des d’una visió que no es sòl trobar, com ara la d’un alumne
que ha sofert aquest mal i que escriu per explicar-ho, després d’haver esdevingut
mestre. Així podrem resumir que es un llibre amb unatemàtica, sobre la que s’ha
escrit molt, però amb la novetat de estar redactat des d’un punt de vista innovador,
des d’una nova orientació. Altra de les qualitats a destacar es un text amb una
estructuració novedosa que el fa àgil i de fàcil lectura. Que a més es capaç
d’emocionar, explicant petites histories, de com vivia l’autor els seus temps d’escola,
de com les viu en l’actualitat com aprofessor. Fent una espècie d’autobiografia
amanida també amb altres personatges com ara bé, pares i mares d’altres patidors de
l’escola, amics seus que també són mestres i en especial la veu dels seus alumnes quan
ell arriba a assolir la veu cantant en la classe.
La diversió comença amb l’explicació d’alguns passatges sobre els temps en l’escola de
l’autor. Sobre ell en el paper de “fracassat”. Acípodem apreciar per damunt de tot, les
emocions que passaren per el cap del narrador en els seus temps d’escola. Explicant
així tots els sentiments que el van marcar “L’odi i la necessitat d’afecte se’m van
presentar alhora d’ençà dels primers fracassos”(ibídem 33). On també remarca tot el
que va sofrir, a conseqüència moltes vegades de la seva acceptació de la inferioritat.
Tot el feia pensarque es trobava un esglaó per davall de la resta. Així trobem la
influencia de la família, els amics, l’escola i en definitiva la gent propera que
contínuament li feia menció dels seus problemes per aprendre. I que l’ajudava a
interioritzar-ho. Amb aquestes referències, anem veient un anàlisi del funcionament
del fracassat, del seu leitmotiv. De perquè actua de diferents maneres per aenfortir, o
ensorrar sentiments. Un clar exemple d’açò es els següent fragment extret de la pagina
29 del llibre “Tot per oblidar el sentiment d’estranyesa absoluta d’univers escolar, i
fugir d’aquelles mirades adultes de menyspreu [...] Abandonar l’illa de la nul·litat a
qualsevol preu, encara que fos en un vaixell pirata on imperés la llei dels punys i que
portés, en el millor dels casos, a lapresó”. Aquest punt per a mi es molt interessant, ja
que hem de tenir en compte que aquestes temàtiques solen ser tractades, per autors,

que tenen com a referència gent amb problemes en l’aprenentatge. Però escassament
veiem plasmats en el text referències directes d’aquells que ho sofreixen. D’aquells
que ho viuen en la seva pròpia carn o ho han viscut. A més, l’aparició de la veu del quetambé anys després arriba a estar en el costat dels mestres, acaba de completar un
dels trets característics del llibre. Tot açò considere que facilita la comprensió i la
empatia cap al cas que ens tracta. Ja que diuen que una imatge val més que mil
paraules i aquest llibre té l’encert, de en poques paraules crea imatges. I a més unes
que són emotives, que fomenten en l’autor ganes de canviarl’escola i el tractament
dels alumnes dins de la mateixa. Així doncs ja hem descobert una de les majors virtuts
del llibre, una raó per començar a llegir sense dubtar.
Un poc més endavant comença a sumar també referències a la seva època com a
professor (Durant tot el llibre entremescla parts de totes les èpoques). Podent
observar així el seu canvi de l’últim de la classe a ser el que comanda...