Ressenya Sóc Fill dels Evuzok Lluis Mallart


Ressenya d’una monografia
Sóc fill dels Evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun.
Fitxa tècnica: Mallart i Guimerà, Lluís 1992 Sóc fill dels Evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun. Barcelona: La Campana

L’autor d’aquesta monografia és Lluís Mallart i Guimerà, doctor en etnologia, africanista, professor d’antropologia en la Universitat de París-Nanterre i especialista en antropologiareligiosa i mèdica. La trajectòria antropològica de Lluís Mallart (Barcelona, 1932) ha vingut marcada per la seva llarga estada entre els Evuzok del Camerun (Nsola). Va residir sis anys durant la dècada dels 60 i va realitzar posteriorment curtes visites de  tres a quatre mesos fins a l'any 1996. Format acadèmicament a França i sota  la forta influència de l'estructuralisme en el camp de l'etnologia,ha aconseguit dur a terme un exhaustiu i minuciós treball de camp de la  societat Evuzok durant més de trenta anys.
El llibre que ocupa aquesta ressenya va ser escrit l’any 1992, i constitueix, al meu parer, un recull de tota la recerca i investigació que ha dut a terme durant gran part de la seva vida i que solament ha estat possible gràcies a la seva habilitat al saber combinar la sevaexperiència científica amb el seu compromís per explicar al món com és la cultura Evuzok.




En aquesta ressenya revisarem la monografia de Lluís Mallart i Guimerà, on aquest antropòleg català rememora les experiències del seu treball de camp al Camerun, des de com es va introduir al món de l’etnografia participant, passant per el seu ofici de missioner catòlic, fins al seu treball actual com a professorde la Universitat Paris-Nanterre. Les interaccions amb el poble Evuzok, àmbit cultural en què s’especialitzà Mallart, serviran per a plantejar-nos les possibles funcions socials que aquesta disciplina científica pot acomplir al servei del progrés en els drets humans i la preservació de la diversitat cultural.

Al començament del llibre ens trobem una situació inicial singular, un missioner quearriba a un poble africà per salvar als negres de la misèria i la desgracia de no ser creients, seguidament ens trobem amb un conflicte interior del autor (que és el propi protagonista) el qual es qüestiona la seva mateixa identitat com a missioner i les contradiccions de les doctrines de la seva església, les quals xoquen directament amb el nou respecte del poble Evuzok que esta coneixent. Eldesenllaç d’aquests fets porten a la conversió d’en Lluís Mallart en antropòleg, fet que ell mateix explica amb gran rellevància.






Podem observar el desenvolupament que experimenta el protagonista al llarg del llibre, veiem com tracta de identificar-se amb el poble que l’acull i alhora com es replanteja els seus mateixos principis; també cal esmentar que el mateix poble Evuzok també experimentauna evolució, doncs primerament dona la benvinguda al missioner que du el cristianisme a les seves clarianes, però desprès el mateix poble es troba confús davant del nou ofici del missioner. Finalment s’acaba reafirmant la relació entre el poble Evuzok i el recent antropòleg malgrat la distancia cultural i la incomprensió de la nova identitat del autor.
Poc a poc l’antropòleg va implicant-se alscostums i tradicions dels Evuzok gràcies al dia al dia amb el veïnat, successos que influïen a tota la comunitat (com la desaparició d’un nen, l’Amugu) etc. Aquests fets van ajudar a que els Evuzok introduïssin al autor de forma més activa a les reunions, actes o qualsevol esdeveniment de la clariana d’Aseng-Bede. Tot seguit, Mallart va ser introduït, també, en el saber que organitza la religió,màgia o bruixeria dels Evuzok, per dir-ho d’alguna manera (cosa que va interessar-li en gran mesura); a aquesta la podem anomenar “Evu”.
Mallart descriu l’Evu com un ser inclassificable el qual en un primer moment era asocial, vivia a la selva i era aculturat. Aquest va ser introduït als poble dels homes a través de la dona, que el va transportar deixant-lo penetrar dins d’ella, així doncs...