Ressenya terra baixa

TERRA BAIXA

Fitxa tècnica

Titol: Terra baixa
Autor: Àngel Guimerà
Col·lecció: edicions 62
Editorial: butxaca
Any d'edició: primera edició de terra baixa va ser publicada l'any 1897.D'aquesta col·lecció,la seva primera edició va ser el març del 2001.
Estructura: Estructurada en 3 actes

Autor

Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. Tot i que enprincipi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts i Margarita Jorge Castellano. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasió ja constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l’arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat delsdos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà el 4 d’agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixement de la paternitat d’Agustí Guimerà, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d’haver nascut els seus dos fills marcaren segons alguns biògrafs la vida i l’obra d’Àngel Guimerà.L’arribada de la família al Vendrell suposà per part de Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany i l’obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s’ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos móns, és recurrenten la seva obra. En el cas de l’autor, l’assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme.
De ben jove, la seva amistat amb el vendrellenc Jaume Ramon i Vidales el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català. Instal·lat a Barcelona de manera definitiva el 1872, col·laboràde ple amb la plataforma cultural La Jove Catalunya, de la qual va ser primer secretari i més tard tresorer. A partir del 1873 es convertí en secretari de redacció de La Renaxensa, publicació que acabaria dirigint al llarg de molts anys (fins el 1903). Per altra banda, es consagra com a poeta amb l’obtenció del títol de Mestre en Gay Saber als Jocs Florals del 1877, tot i que no aplega els seuspoemes en volum fins el 1887 (Poesies). Posteriorment tragué un nou recull: Segon llibre de poesies (1920). La seva dedicació a la prosa de ficció fou més aviat circumstancial i consta de dos contes: “El gos de casa” i “El nen jueu” (tots dos del 1889) i d’una novel•la breu, Rosa de Lima (1917). Els seus discursos foren aplegats a Cants a la Pàtria (1906).
Com a dramaturg passà per etapesdiferents. En un principi (1879-1893) conreà la tragèdia de filiació romàntica en vers i ambientada en períodes històrics sovint recreats des de la imaginació (El fill del rei, 1886 o L’ànima morta, 1892). L’obra que més destaca d’aquest període és Mar i cel (1888). Però a partir de començaments de la dècada de 1890 es decantà pel conreu del teatre en prosa des d’una perspectiva més clarament realista ifins naturalista, en obres com En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897), etc. És la fase més creativa de la seva producció i la que li facilità la seva projecció internacional, a través de les versions al castellà de les seves obres que l’actriu Maria Guerrero duia de gira per tot el món. A partir del 1900 ja era un autor consagrat en l’escena espanyola i internacional i decidíprovar diverses receptes teatrals en voga en aquells anys, entre elles la tragèdia en vers, que responia ja a uns models literaris diferents als dels seus inicis.

ARGUMENT

El tema de l'obra és la por als canvis, en el cas de l'obra, a la societat urbana. La terra baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homens es tornen malvats...