Ressenya Urbanalización

Ressenya del llibre Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales, de Francesc Muñoz.

Resum objectiu del contingut del llibre.

Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales, el llibre de Francesc Muñoz, es divideix en cinc capítols i un epíleg on es miren d’explicar els processos que condueixen a la creació de paisatges estandaritzats en llocs diversos de món. I açò es fa lligantla transformació del paisatge amb els canvis de caràcter social i cultural i amb l’anàlisi de la política urbana en quatre ciutats concretes: Londres, Berlín, Buenos Aires i Barcelona. A continuació fem un resum dels aspectes més remarcables que es tracten a cada capítol.

Al primer capítol s’analitzen les enormes transformacions sofertes en les maneres i sistemes de produir béns de consum i enla manera d’organitzar el treball productiu. S’esmenta la importància de la desindustrialització i la disponibilitat de noves tecnologies que donen com a resultat la diversificació espacial de les etapes de producció, ja que arribà un moment en què ja no calia concentrar-les en un punt. A més, s’explica com l’esfera del consum també ha canviat bastant en la part final del segle passat. Els mercatsde consum s’han fragmentat i s’ha diversificat la tipologia de consumidors.
Progressivament, s’han anat deslligant els conceptes de ciutat i producció, tot i que no s’ha esdevingut el trencament absolut amb el model anomenat concentracionista que havia caracteritzat històricament el sistema fordista. Tot plegat ha conduït cap a una important transformació topològica del territori on calentendre els conceptes de concentració i dispersió com a complementaris, més que no pas com a oposats, i així es dibuixa una “concentració difusa”, que ens ajuda a explicar l’evolució de les ciutats occidentals dels darrers decennis. S’ha anat bastint un model d’urbanització que no prescindeix de la concetració, sinó que la va reformulant en noves versions. Apareixen noves formes d’habitar la ciutatrelacionades amb la nova construcció cultural de la velocitat, això és, amb els nous estils de vida.
A la part final del capítol, discuteix l’aplicació generalitzda que s’ha dut a terme del concepte de “ciutat difusa”, quan en realitat les ciutats presenten pautes de concentració. Ho explica en base a la complexitat que comporten les anàlisis teòriques que intenten donar raó del fenomen.

Al segoncapítol l’autor destaca les quatre conseqüències territorials més remarcables de la ciutat multiplicada:

1) La importància de la dimensió temporal.
2) L’aparició dels “no llocs”.
3) La proliferació de contenidors on l’activitat urbana té lloc de forma autònoma.
4)L’emergència de paisatges definits per la seua aterritorialitat i fàcilment imitats independentment del lloc.

Aquestsfactors, sumats a d’altres que també va esmentant, donen raó de com es van creant un tipus de paisatge estandaritzat i comú en ciutats amb història, cultura i localitzacions diferents. I açò, aquest tipus d’urbanització banal, li serveix a l’autor per elaborar el concepte d’urbanalització. Aquesta, a més, no pot deslligar-se de les polítiques urbanes seguides a les ciutats, les quals, en moltesocasions, han servit per crear-li un marc de desenvolupament idoni a l’anomenada urbanalització. Actuacions que s’han caracteritzat per la simplificació dels objectius de planificació, lligada a polítiques neoliberals; així com a la festivilització, concepte introduït per Marco Venturi per referir-se a les transformacions urbanes que es produeixen gràcies a l’arribada d’un gran esdeveniment. Endefinitiva, mesures que han anat aproximant la política urbana i l’arquitectura de les nostres ciutats a la idea d’espectacle recollida per Debord en el seu llibre La societat de l’espectacle.

Al tercer capítol s’aborda de manera més completa la definició del concepte d’urbanalització, i es fa a partir de tres processos simultanis: l’especialització econòmica i funcional; la segregació morfològica de...