Ressenya "west by nonwest" esther pasztory

“WEST BY NONWEST”
Esther Pasztory
Esther Pasztory, nascuda a Budapest, va començar els seus estudis a la Universitat de Columbia, interessant-se primer per l’art africà, i després posant atenció sobre el món Precolombí quan va descobrir el jaciment de Teotihuacan el qual es va convertir en el tema de la seva tesis. Degut a la impossibilitatd’explicar adequadament l’art Teotihuacà, va optar per a dedicar-se a l’art Azteca. Després de doctorar-se a la mateixa Universitat de Columbia, ha donat classes en aquesta universitat i també com a professora convidada a la UCLA (Los Angeles). Les seves publicacions, inclouen el primer llibre escrit sobre l’art de la cultura Azteca, i el primer gran estudi de la tècnica de l’art Teotihuacan.Pasztory, es centra en l’obra d’art com a una font de prova per a la reconstrucció de les cultures antigues, alhora que es dedica a un estudi més teòric de la relació de l’art i la societat.
Pel que fa a les seves obres, trobem “l’Art Azteca” (1984), el qual va ser el seu primer llibre dedicat a aquesta cultura de la qual va aprendre moltes coses. Després de desenvolupar un enfocamentestructuralista, va tornar cap als estudis centrats en Teotihuacan sobre els quals va fer un comissariat en una exposició titulada “Teotihuacan ciutat dels Deus” (1993). Al mateix temps, s’ha interessat pel primitivisme i la relació de l’Occident amb el Nonwest.
Altres obres seves són: “Jean – Frederic Waldeck Artist of Exotic Mexico” (2011), Thinking with things: toward a new vision of Art” (2005), “Daughterof the Pyramids” (2003), “Pre-Columbian Art” (2000), “Teotihuacan: An Experiment in Living” (1997), “I was born in Budapest and came to the US in 1956 after the Soviets crushed the Hungarian revolution.Teotihuacan” (1993), “Middle Classic Mesoamerica, A.D. 400-700 “(1978), “The The Iconography of the Teotihuacan Tlaloc “(1975) i “Murals of Tepantitla, Teotihuacan” (1976).

En el seu text,“West by Nonwest”, ens fa una petita introducció parlant de l’art Precolombí, i com aquestes cultures han estat vistes pel que serien les cultures occidentals. També ens parla d’unes ponències que varen tenir lloc al Metropolitan Museum en motiu de la celebració del cinquantè aniversari de la historia de l’art precolombí, que ella mateixa havia organitzat, i que van servir per a que historiadors iestudiosos d’aquest camp, poguessin discutir sobre el “West by Nonwest”, tot i no haver-hi gaire unanimitat entre les diferents ponències.
El món Precolombí mai a cridat l’atenció del món Occidental com si ho han fet altres cultures antigues com ara la grega o la egípcia, ja sigui perquè el que anomenem “art Precolombí” no cridava l’atenció pel simple fet de que no encaixava dins l’estèticaoccidental o perquè les antiguitats precolombines eren vistes com a ídols pagans els quals havien de ser destruïts o no interessaven. Només tres cultures, en la meva opinió, han destacat o se n’ha parlat més. D’aquestes tres, Pasztory en parla d’una. Aquestes són la cultura Maia, la Inca i l’Azteca. Possiblement, aquestes eren les més desenvolupades, sobretot els Maies, o bé el seu “art” tenia quelcom queatreia al món occidental, però, no obstant, no em d’oblidar que la Cultura Precolombina esta formada per moltes altres cultures, potser menors, però que no s’han de deixar de banda, perquè molt probablement aquestes van ser les bases o arrels del que després seran les grans cultures precolombines, i sense elles, aquestes cultures no haguessin existit o no haguessin tingut el desenvolupament quevaren tenir.
Pasztory també parla dels problemes a l’hora d’estudiar el món Precolombí. Un dels principals problemes és que amb la conquesta colonial, moltes coses es van perdre i les úniques fonts que hi ha conservades són precisament les de les conquestes, les quals no son gaire fiables. L’altre problema, també relacionat amb les fonts, és que les troballes arqueològiques, les quals...