RESSENYA C NDID

Aina Tous 2btb

COM CÀNDID ÉS UN OPTIMISTA FRACASSAT

“Tot va bé” és la filosofia que defensa el professor Pangloss i alhora, Càndid. Aquest pensament és el fonament de l’optimisme de Leibnitz que durant l’obra queda satiritzat, ja que els protagonistes viuen una desgràcia rere l’altra, fent que no els quedi cap remei més que la resignació i pensar que això ha ocorregut per algun motiu òptim.La il·lustració va donar peu a qüestionar-se fets que no havien estat analitzats, Voltaire criticà la teodicea i l’optimisme arran d’una sèrie d’esdeveniments que li feren pensar. “El terratrèmol de Lisboa fou suficient per curar a Voltaire de la teodicea de Leibniz” va dir Teodor Adorno, i així va ser; aquest sisme donat en 1756 a Portugal va ser justificat pels religiosos com una demostració dela fúria de Déu i que si havia ocorregut, era perquè tocava que fos així, a més que com aquest món va ser creat per Déu, la seva obra d’art havia de seguir la seva condició de perfecció. Voltaire, un fidel seguidor de Newton i del racionalisme científic, va negar aquest principi conformista al quedar impressionat per la penúria i misèria que havia portat aquell sisme, i a més investigà les causesdes d’un punt de vista científic i escriví una obra titulada Poème sur le désastre  de Lisbonne, on comparteix la seva visió sobre el mal del món.
 
Per aquest motiu, l’esdeveniment geogràfic apareix al llibre expressant aquella arbitrarietat cap a les 30.000 víctimes, considerat per Pangloss “el millor que podia passar”. Per tant, el tutor de Càndid passa a ser una caricatura del filòsof alemanyLeibnitz, seguint així el característic humor irònic de l’autor. D’aquí prové l’adjectiu panglossià; algú tan ingenu que creu que el nostre món és el millor de tots els mons possibles.

Al llarg de l’argument podem veure una sèrie de tragèdies que a qualsevol persona el portarien a qüestionar-se el sentit de l’existència i del mal, la qual cosa queda anul·lada pel conformisme d’aquell pensamentque pareix que finalment ha de dur a una felicitat, ja que cada detall suposadament, condiciona a acabar de la millor manera possible. Aquest fet es pot qualificar de determinista, ja que passi el que passi al protagonista, el portarà a un destí marcat, la qual cosa ens du a pensar que la felicitat està assegurada i que la garantia d’això, és déu.

Durant l’obra es reflecteix el caràcter crític deVoltaire cap a l’ordre eclesiàstic, els nobles, reis i alguns militars, tot això seguint l’estil irònic que utilitzava per defensar-se dels seus enemics mentre mostrava un finíssim humor; la millor arma per a fer mal. Respecte a Déu, l’autor era deista; no creia en la intervenció divina en els assumptes humans, aquesta és la causa per la qual veiem al llarg del relat una oposició cap a l’esglésiacatòlica, com per exemple la “botja” idea d’intercalar una filla il·legítima d’un Papa. A més, rebutjava la intolerància i la injustícia que desprenien els fets de l’església, com veiem en els assassinats que fa la Inquisició a l’irracional auto da fé durant el llibre. Amb aquesta crítica, Voltaire es converteix en un model a seguir per la burgesia liberal i alhora, en un malson per als clergues.Aquest ideal de tolerància i justícia que defensava per damunt de tot, es trasllada a altres nivells dins l’obra, on per exemple veiem que les penúries i calumnies que sofreixen els personatges, al llarg de l’obra es veuen recompensades per un destí tranquil i digne, encara que no supera les expectatives de Càndid per arribar a la felicitat, serà perquè pensar que tot anirà bé l’ha convertit enuna persona tan optimista que espera que les coses
segueixin el seu rumb natural i aquestes vagin a millor.

L’esclavitud era uns dels objectius que Voltaire intentà humanitzar, ja que pensava que els seus mals provenien del tracte dels patrons cap als esclaus, però la idea en si no la trobava malament. Això fa pensar per què el Voltaire il·lustrat i just, defensa una de les pràctiques i...