Ressenya

Ressenya del llibre Trajecte Final

Manuel de Pedrolo i Molina va nàixer el 1918 a la comarca de la Segarra. Es decantà de jove pels estudis de medicina, però quan esclatà la Guerra Civil espanyolal’any 1936, lluità amb el bàndol republicà, i va haver de deixar els seus projectes. S’instalà a Barcelona cap al 1950 es dedicà a diverses feines per tal de guanyar-se la vida en la dura època de lapostguerra. Però la passió de la seua vida fou sempre l’escriptura. A partir de 1974 es va poder dedicar a escriure, activitat que alternava amb les traduccions. La seua producció literària és moltabundant, va escriure poesia, teatre, novel•la, assaig, etc.
La primera edició de Trajecte Final, es va publicar el 1975 i té 215 pàgines. En els set contes de Trajecte Final hi ha diferències entreel registre utilitzat pel narrador, que és un estàndard més, acurat i literari, i el llenguatge dels personatges és més col•loquial, marcat per l’expressivitat i les frases inacabades.

Aquestanovel•la de ciencia-ficció està dividida en set relats, que presenten mons nous i fantàstics a partir de personatges d'aparença normal que s'involucren en conflictes insòlits. Tots exepte l'últim, Elregressiu, on el tema és la supervivència, compartixen el mateix tema, que és la curiositat. La curiositat com una força que porta a les persones a voler saber. Un exemple pot ser aquest estret de “La noiaque venia del futur”, on la protagonista explica clarament quin era el motiu dels seus viatges pel temps. –“Només és una idea, Joni. Fins ara mai no m’he sentit obligada a canviar de temps. Ho he fetperquè he volgut, per curiositat.”- (pàg. 191)
També tenen en comú el fet de plantejar-se la pregunta típica de la ciència-ficció.Com per exemple en “Urn, de Djnl”, es plateja la pregunta: si lespersones pogueren canviar el seu aspecte a voluntat, què passaria? En “Una noia que venia del futur”, si es pogués viatjar en el futur, què passaria? En “El regressiu”, què passaria si, quan arribem...