ressenya
La ressenya té aquestes dues parts estables: l'encapçalament, que s’organitzad’una manera molt estereotipada en un sol ―el primer― paràgraf del text; i el cos de l'escrit, que presenta molta llibertat compositiva i es distribueix en diversos ―la resta de― paràgrafs. A continuaciót’exposem el contingut detallat de cadascuna d’aquestes parts, perquè tries el que més et convinga:
L'encapçalament:
L'encapçalament bàsic presenta les dades bibliogràfiques del producteressenyat. En el cas de ressenyes de llibres, les més freqüents, sol haver-hi el nom de l'autor o autors; el títol de l'obra (i el subtítol); el número del volum i el nombre de volums, si s’escau; el número del'edició, si no és la primera; la ciutat on s'ha publicat; l'editor; la data de publicació i, si cal, la col·lecció i el número. També és convenient fer-hi constar el nombre de pàgines.
En un tipusd’encapçalament més complet s'hi pot consignar el número normalitzat (ISBN), la mida del llibre i, fins i tot, el preu.
El cos de la ressenya:
Un bon model a seguir és el que presenta aquestsapartats:
Introducció. Es tracta d'un petit paràgraf que conté unes paraules inicials de funció eminentment fàtica, a fi i efecte d'atreure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. Laintroducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l'obra amb les anteriors delmateix autor, la política editorial que ha permès publicar-la, etc. És a dir, per situar una mica el text referenciat. Amb tot, cal considerar que aquesta apartat no és obligatori, ja que, si...
Regístrate para leer el documento completo.