Ressenya

1. Objectius
L’objectiu genèric de totes les assignatures de llengua per als mestres futurs
és obtindre un domini de la llengua que us permeta, en el futur laboral, oferir
un model lingüístic bo, genuí, modern i tradicional a l’alumnat d’infantil i
primària.
D’acord amb les línies mestres traçades en els paràgrafs anteriors, els objectius
d’aquesta assignatura són els següents:
•Consolidar, reforçar i ampliar els coneixements anteriors sobre la matèria amb l’objectiu posat en el futur laboral en les aules valencianes o de
Catalunya o les Balears.
• Comprendre i produir textos, tant orals com escrits, adequats a la situació comunicativa (especialment en situacions formals), coherents, ben
cohesionats i correctes ortogràficament i gramaticalment.
• Dominar de formaprogressiva els fonaments del llenguatge i els mecanismes de funcionament del sistema de la llengua catalana.
• Conéixer els diferents registres i usos de la llengua d’acord amb els diversos contextos comunicatius.
• Valorar críticament la situació sociolingüística del nostre entorn.

2. Continguts
Assolida ja la competència ortogràfica, els continguts de l’assignatura tenen
uns fonamentslingüístics i descriuen una panoràmica de la gramàtica del català a través del repàs dels diferents nivells lingüístics. Aquest repàs acaba
1

amb la revisió de la diversitat lingüística en el nostre àmbit i la valoració de la
situació de bilingüisme en què vivim els valencians. Els temes són:
1. Els fonaments de la comunicació i de la ciència del llenguatge
1.1. Els sistemes de comunicació
1.2.La fonètica, la fonologia i l’ortografia
1.3. La lexicologia o semàntica
1.4. La sintaxi
1.5. La flexió
1.6. La formació de paraules
1.7. La retòrica o anàlisi del discurs
2. Sintaxi i flexió
2.1. Els primers processos sintàctics: la formació del subjecte
2.2. La flexió del nom i de l’adjectiu
2.3. Els segons processos sintàctics: la formació del predicat
2.4. La flexió del verb2.5. Les preposicions i les conjuncions: usos conflictius
2.6. L’oració i l’oració composta
2.7. Els pronoms febles
3. Semàntica, lèxic i formació de lèxic
3.1. L’origen i l’evolució del lèxic
3.2. Els mots evolutius
3.3. Els cultismes i els semicultismes
3.4. Els neologismes
3.5. Els préstecs d’altres llengües
3.6. Ultracorreccions
3.7. Formació de paraules: derivació i composició4. Anàlisi i producció de textos orals i escrits
4.1. Textos descriptius
4.2. Textos narratius
4.3. Textos expositius formals, acadèmics i administratius
4.4. Textos argumentatius
5. La variació lingüística. Dialectes i registres. El conflicte lingüístic.
5.1. La variació lingüística. Els conceptes de llengua i dialecte.
5.2. Les varietats geogràfiques
5.3. Les varietats històriques isocials
5.4. L’estàndard i la normativa lingüística
5.5. El conflicte lingüístic

2

3. Metodologia
Al llarg del temps, els pedagogs, els teòrics de l’educació i els mateixos ensenyants de llengua han mostrat que l’adquisició de destreses, habilitats i fins i
tot conei­ e­ ents teòrics sobre llengua es realitza de forma més efectiva mitx m
jançant la pròpia acció constructivista de l’alumneque no a través d’una simple recepció passiva. Tanmateix hi han aspectes de les llengües, com la majoria de les qüestions ortogràfiques o flexives, que s’assimilen fins al domini
amb pràctiques rutinàries. Convé, doncs, cercar l’equilibri entre les activitats
dissenyades segons les metodologies constructivistes, que possibiliten una adquisició molt sòlida de coneixements però amb molt de consumde temps, i
les activitats dirigides de tipus conductista, més monòtones però més breus.
En qualsevol cas, la pretensió del professor serà sustentar els procés d’ensenyament-aprenentatge de forma fun­ ional: orientant el treball a la resolució
c
de pro­ le­ es. Es tracta de possibi­itar que l’alumnat puga resoldre pel seu
b m
l
compte els problemes nous que se li presenten. Per tant les...