Restauració Borbónica, Catalanisme i Nacionalisme Basc
(1874 – 1902)
La Restauració és l’etapa més llarga de la història contemporània marcada pel
retorn del liberalisme. Distingim 3 etapes:
PRIMERA ETAPA (1874 – 98/02): Etapa de plenitud.
Inici de la Restauració.
Pèrdua de les Colònies d’Ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines).
Alfons XIII comença el seu regnat als 18 anys.
Inclou el regnat d’Alfons XII(1874 – 1885) i la regència de Mª
Cristina (1885 – 1902).
SEGONA ETAPA (1898/02 – 1923): Crisi.
Inclou tot el regnat d’Alfons XIII fins a la dictadura de Primo de
Rivera.
TERCERA ETAPA (1923 – 1931): Recerca d’una alternativa dictatorial.
Malgrat acabar amb l’alternança en el poder de conservadors i
liberals, Alfons XIII segueix regant amb l’ajuda de Primo de Rivera.
1.1SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
1.1.1 EL CANVI DE RÈGIM
GENER 1874:
→ Pronunciament militar de Pavía per evitar la formació d’un govern
republicà d’esquerres.
→ S’inicia un govern provisional encapçalat pel General Serrano.
DESEMBRE 1874:
→ MANIFEST DE SANDHUST: Document en el qual Alfons XII mostra la seva
disposició de retornar a Espanya coma rei liberal en un règim que tindriacom a prioritat restablir l’ordre social.
→ Pronunciament de Martínez Campos que proclama com a rei d’Espanya a
Alfons XII.
→ Comença la restauració.
1.2
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL RÈGIMS
→ Caire liberal i conservador parlamentari.
→ No democràtic.
→ Cánovas del Castillo s’inspirà en el model parlamentari anglès.
→ Intenta superar alguns problemes del liberalisme espanyol:
Intervencionisme militar, freqüència dels conflictes civils...
Entre les característiques destaquem:
CONSTITUCIÓ DE 1876:
→ Base del règim.
→ Conservador amb amplis poders pel rei i escasses llibertats.
Sobirania compartida entre el rei i les corts.
Separació de poders imperfecta:
LEGISLATIU: Parlament bicameral → congrés i senat.
EXECUTIU: rei (també influeix al legislatiu).
JUDICIAL: jutges.
Sufragi → Obert. Censatari fins 1890; Universal a partir de
1890, però sempre manipulat.
Religió → estat confessional catòlic (religió obligatòria) però
tolerància religiosa en l’àmbit privat.
Àmplia declaració de drets i llibertats que no són
desenvolupats per lleis posteriors i dependran dels governs.
RECERCA DE L’ESTABILITAT POLÍTICA:
→ Dirigits als màxims esforçosamb els conflictes civils:
Final de la 3a Guerra Carlina (1874):
Pacificació del camp a Catalunya, Aragó, Navarra i el
País Basc.
Final dels aixecaments republicans (1874).
Final de la 1a Guerra de Cuba (1868 – 1878) amb la PAU DE
ZANJÓN:
Amnistia pels revoltats.
Supressió de l’esclavitud.
Reformes polítiques
Representació de Cuba a les Corts espanyoles.
FI DEL’INTERVENCIONISME MILITAR EN LA POLÍTICA:
→ Aconseguint, fins al 1898, gràcies a la dotació d’autonomia i d’un
pressupost elevat de l’exèrcit.
BIPARTIDISME:
→ Existència de dos grans partits que es reparteixen els poders. Tenien més
semblances que diferències:
Elitistes.
De minories.
Representats per classes mitjanes – altes.
Defensors de la monarquia, d’un estat unitari i de la propietatprivada i de la constitució de 1876.
PARTIT CONSERVADOR
Líder: Cánovas del Castillo.
Defensa de l’església i l’ordre
social.
Restricció de drets i llibertats.
A Catalunya: Diario de Barcelona
→ Manuel Duran i Bas.
→ Joan Mané i Flaqué.
PARTIT LIBERAL
Líder: Sagasta.
Defensa d’una major llibertat
religiosa.
Ampliació de drets i llibertats.
A Catalunya:La Vanguardia
→ Víctor Balaguer.
→ Rius i Taulet.
MANIPULACIÓ ELECTORAL:
→ Eleccions sistemàticament manipulades mitjançant diferents mètodes
que corrompen el sistema:
CACIQUISME: utilització dels cacics1 per condicionar el vot.
ENCASILLADO: assignació de diputats des del Ministeri de
Governació amb independència dels resultats electorals.
Apareixen els diputats cuneros2.
...
Regístrate para leer el documento completo.