Restauració

Tema 3: La Restauració. De l’inici al (1875-1898)
Conceptes previs:
Regnat d’Alfons XII (1875-1885)
Regència de Maria Cristina (1885-1902)
Cánovas (Conservadors)-(1875-1881)
Sagasta (Liberals)-(1881-1883)
Cánovas (1884-1885)
Sagasta (1885-1890)
Cánovas (1890-1892)
Sagasta (1892-1895)
Cánovas (assassinat el 1897)-(1895-1897)
Fi de la guerra carlina-1876
Nova constitució-1876Fundació del PSOE-1879
Fundació del Centre Català-1882
Memorial de Greuges-1885
Fundació de la Lliga de Catalunya-1887
Fundació de la UGT-1888
Exposició Universal de Barcelona-1888
Eleccions per sufragi universal-1891
Bases de Manresa-1892
Fundació del PNB-1895
Pèrdua de les colònies d’ultramar-1898
Expulsió Alfons XIII-1931
Pel seu estudi, la Restauració es divideix en dos etapes: 1875-1898(Etapa de l’Inici al Desastre o Etapa d’Afermament). En aquesta etapa el sistema funciona. La segona etapa va del 1898 al 1931 i el sistema no va bé. S’anomena Etapa de Crisis.
1. La Restauració: Els fets polítics (1875-1898)
El 29 de desembre de 1874, el general Antonio Martínez Campos encapçalà un aixecament a Sagunt i proclamà a Alfons XII, fill d’Isabel II, rei d’Espanya. Es formà a Madrid ungovern provisional presidit per Antonio Cánovas del Castillo. Ja gaudia de la confiança del rei Alfons XII, a qui havia redactat el manifest de Sandhurst, fet públic els primers dies de desembre del mateix any. El 9 de gener de 1875, el jove rei entrà a Espanya per Barcelona i el 14 de gener de 1875 arriba a Madrid.
1.1 La fi de la guerra carlina.
La primera acció política d’Alfons XII va seroferir una àmplia amnistia en què convidava a tothom a oblidar el passat i ajuntar-se a la monarquia constitucional que ell representava. Un dels antics dirigents de la carlinada, Ramon Cabrera, va acceptar l’amnistia i va demanar a les tropes carlines que es retiressin.
Al març de 1876, data en què Carles VII, el pretendent carlí va passar amb les seves tropes a França. A Catalunya, lesdarreres guerrilles carlines van ser comandades per Francesc Savalls i Rafael Tristany. Arsenio Martínez Campos i el seu exèrcit van recuperar Olot i el 26 d’agost de 1875 van recuperar la Seu d’Urgell, l’últim nucli important dels carlins.
Els elements de l’ideari carlí que propiciaren aquesta evolució foren: l’oposició a les mesures centralistes i uniformistes dels governs liberals, la defensa delsfurs i dels privilegis tradicionals. Els carlins ja no es van tornar a alçar en armes i, a partir de la derrota militar, els carlins van anar participant en la vida política i es van situar a l’extrema dreta de l’arc parlamentari.
També, van crear el Correo Catalán el 1876, diari que defensa la ideologia carlista.
1.2 El Bipartidisme
La Restauració es va caracteritzar per la construcció de dosgrans partits polítics:
Cánovas va liderar el Partit Liberal Conservador anomenat Partit Conservador, format per personatges precedents de l’Antic Partit Moderat, de la Unió Liberal i el sector més dretà del Partit Progressista. Va rebre influència i suport dels latifundistes, grans capitals financers i l’episcopat.
Práxedes Mateo Sagasta va liderar el Partit Liberal Fusionista anomenat PartitLiberal, format per la tendència esquerrana del Partit Progressista i del republicanisme moderat. Va rebre la influència i suport de professionals liberals, banquers, comerciants, militars i petits funcionaris.
El Partit Conservador havia guanyat les eleccions, i sota la seva hegemonia es redactà la nova constitució espanyola. A partir de l’aprovació de la Constitució de 1876, la política es vabasar en l’alternança pacífica dels dos grans partits.
El bipartidisme es va consolidar amb la mort del rei Alfons XII, l’any 1885, sense successió masculina i amb la reina embarassada. Cánovas va demanar la dimissió i va suggerir a la reina regent que encarregués la formació d’un nou govern format per el seu rival, el Partit Liberal. Aquest acord va ser anomenat Pacte del Pardo i es produïa...