restauració

HISTORIA I FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ
Comença en el moment en el que l’home comença a valorar el patrimoni que ha heretat, cuidant i apreciant les obres que fins al moment no havien estat valorades.
Cap al segle IV i V els governs tenien preocupació per mantenir els edificis més representatius. A partir d’aquí es van trobar lleis que estava prohibit treure la part més decorativa, per tanera multat, ja que consideraven que deformaven l’aspecte original. Les pedres monumentals tampoc es podien traslladar.
A l’edat mitjana que començaria després, just al segle X, hi ha la caiguda de l’Imperi Romà, i aquesta dura fins al segle XV, que és quan hi ha el descobriment d’Amèrica. Els homes intentaven trobar-se a si mateixos, i tenien molt idealitzada la divinitat. Es caracteritza perdonar l’esquena a l’arquitectura, no valoraven lo que els grecs i els romans havien deixat, miraven per ells i per la divinitat, que per els llegats de tipus arquitectònic.
És durant el renaixement, al voltant del segle XV, es quan comença a sorgit el contacte amb l’antiguitat, veient el que feien els grecs i romans. Mostraven un interès cap aquesta part de la història. Alhora, hi havia un sentimentcontraposat, ja que era un model a seguir, però no els importava destruir lo construït en l’època antiga. Durant el 1400, al post-renaixement, comencen a veure l’edifici, però no una historia al darrera. Els arquitectes utilitzaven elements dels monuments romans, sobretot els decoratius, amb la finalitat de introduir-los en l’arquitectura del moment. Tots els dibuixos que es trobaven a nivelld’arquitectura, no tenien cap valor documental. Així veiem que no se li donava importància. És la església qui té el poder de gestionar els treballs que es realitzaven. El pensament de l’època era que importava molt més la modernitat que l’antiga edificació, tot i que buscaven una mena d’integració. Per exemple, a Florència, hi ha Santa Maria de Ifiori, es va quedar sense la part de la cúpula, unarquitecte de l’època va crear una cúpula moderna però adaptada a l’edifici antic.
El 28 d’abril del 1462, el papa Pio II, va fer la Bula Papal, “Cum almam nostram urbe”. És un dels primers documents que comencen a protegir els edificis de l’antiguitat. En aquest moment ja esta regulada la destrucció, no es poden tirar a terra els edificis, però com sempre passa en la historia, es fa un pas endavanti dos enrere. Ja que hi torna a haver una època que hi torna a haver molt de deteriorament, al 1538 dicta una altre Bula Papal, amb la intenció de protegir els edificis, i de conservar aquests monuments romans, ja que a la societat se li oblida, i s’ha d’anar recordant amb lleis.
A partir d’aquest moment hi ha un període en s’aplica la teoria de conservar allò antic, construir a sobre, peròtenint la nova obra, d’acord amb lo que hi havia, fent que hi hagi una harmonia.
Segle XVI- XVII, sorgeix el boom de creativitat, desparareix la funcionalitat i la rigidesa, comensen a haver ornamentacions, l’estètica predomina. Moment en que entren els corrents del Barroc i el Rococó, que duren fins entrat el segle XVIII. Just en aquest moment hi ha el descobriment a de les ruïnes de Pompeia iHerculano, destruïdes pel volcà de l’any 76 dC. En aquest moment és quan més interès hi ha per l’art clàssic, és aquí quan neix el neoclassicisme, que dura ben bé fins al segle XIX. La revolució francesa, la industrialització, provoquen molts canvis culturals, i fan que hi haguessin molts enderrocs per falta de sòl per construir. El descobriment de Pompeia fa que es reaccioni.
A Roma sorgeix unanova ciència, que és la ciència de la restauració. És al segle XIX, amb dos corrent molt diferenciats;
L’escola restauradora, que el seu principal representat és Violett le Duc (1814-1879).
L’escola conservadora, John Ruskin, era anglès, i va viure del 1810 al 1900.
VIOLETT LE DUC
Era un arquitecte, restaurador i teòric. Va escriure molts articles. És la primera persona que comença a...