Restauración

LA RESTAURACIÓ 1875-1898

El retorn a Espanya d' Alfons XII es va produir en un context mundial de fi de segle, amb les característiques seguents:

Un període d'expansió colonial de les nacions europees pels continents africa i asiatic, les quals buscaven d'ampliar el seu espai economic (mercats), obtenir materies primeres barates i zones on enviar la població sobrant i no inserida en leseconomies nacionals. Contràriament a aquesta dinamica de tipus general, Espanya va perdre les seves últimes possessions colonials a Amèrica i al' Àsia.

L'estabilització dels nous estats europeus acabats d'unificar, Itàlia i Alemanya.

L'aparició d'una nova gran potència a l'altra banda de l'oceà (els Estats Units), que, un cop acabada la guerra civil (1861-1865), aspirava a expandir la sevaeconomia captant nous mercats a l' Àsia i al Carib, on aviat toparia amb Espanya.

Una crisi econòmica, iniciada en 1873, que provocà la reorganització del capitalisme mundial sobre bases noves, com la concentració d'empreses que s'agrupaven en monopolis (trusts i cartels). La instauració de polítiques econòmiques de caràcter proteccionista fou predominant des de 1880. Van aparèixer noussectors econòmics, com l'acer i la indústria química, i també noves fonts d'energia, que substituïren gradualment el carbó i el vapor; eren l'electricitat i el petroli. Nous grups socials accedien al consum mitjançant mecanismes innovadors de pagament, com ara la venda a terminis.

La resposta del moviment obrer a la concentració del capital mitjançant grans sindicats. Els esforços reivindicatiusaviat aconseguirien que la legislació social fos una realitat a les nacions industrials: horari laboral més reduït i amb tendència a aconseguir les vuit hores, reglamentació del treball infantil i de la dona, seguretat social. Amb el sufragi universal, el socialisme va canalitzar les seves aspiracions per mitjà de partits impulsats per l'acció coordinadora i unificadora ideologicament de la SegonaInternacional, nascuda a París en 1889.

I.- Els fonaments de la Restauració

Caire netament conservador escassament democràtic

Fou rebuda amb satisfacció pels grups conservadors, especialment atemorits pel radicalisme del Sexenni i per la irrupció de l’obrerisme, amb l’esperança que la monarquia acabaria amb la inseguratet social, les amenaces a la propietat dels moviments anarquistes il’acció conspiradora dels carlins

L’estabilitat del nou règim es fonamentà en:

La Constitució del 1876

Pel que fa a la sobirania establia que aquesta fos compartida entre el rei, que representava la tradició, i les Corts

La figura del rei era considerada com a sagrada i inviolable , i la responsabilitat del seus actes era dels ministres. La Constitució atorgava al Rei la facultat dedissoldre les Corts totalment o parcial, la de nomenar el president del govern, la potestat de legislar, d’encunyar moneda i de declarar la guerra o la pau. Tenia el comandament suprem de les forces armades

Pel que fa al sistema de representació, instituïa dues cambres legislatives amb facultats idèntiques:

El Senat era integrat per representants de l’alta administració civil, judicial imilitar, grans aristòcrates i membres de l’elit econòmica, intel·lectual i eclesiàstica. Alguns ho eren per dret propi, d’altres triats pel rei i d’altres escollits mitjançant un sufragi restringit. Tots havien de ser majors de trenta-cinc anys.

El Congrés dels diputats era format per la representació d’un diputat major de vint-i-cinc anys per cada cinquanta mil votants. La durada del mandat era decinc anys. La llei electoral de 1877 establí un sufragi censatari (podien votar els ciutadans que tinguessin una renda de 25 pessetes a l’àmbit rural i de 50 en l’àmbit urbà), però, en 1890, fou modificada per a instituir el sufragi universal

La religió catòlica es declarada com la oficial de l’Estat i obligava la nació a mantenir el culte i els ministres de l’Església. La llibertat del culte...