Restauraci Borbonica
(18751898)
1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
NOU SISTEMA POLÍTIC
Satisfacció conservadora davant la Restauració de la dinastia borbònica.
Cánovas cercava la construcció d’un nou model polític, evitant els problemes enèmics del
liberalisme presedents del (
caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat isabelí i l’intervencionisme militar en la política)
. Es va plantejar dos objectius:
Sistema polític basat en el
bipartidisme
.
Pacificar el país
.
Cánovas va convocar eleccions per unes corts
constituents
.
Va disposar que les primeres eleccions del nou règim es fessin amb sufragi universal encara
que ell no n’era gaire partidari.
LA CONSTITUCIÓ DEL 1876
És una mostra clara del
liberalisme doctrinari
(sufragi censatari i sobirania compartida entre
corts i rei). De caràcter conservador i inspirador en valors històrics tradicionals.
Considerava a la
monarquia
una institució superior. Constituïa un
poder moderador
.
Les
corts eren
bicamerals (Senat i Congrés dels Diputats).
Vot censatari
, limitat als més grans contribuents. Com a resultat, els
electors catalans
van disminuir notablement.
La meitat del Senat ho eren per dret propi o votalici.
Confessionalitat catòlica de l’Estat
també era proclamat per la constitució.
Nou text constitucional incloïa
declaració de drets
.
BIPARTIDISME I TORN POLÍTIC
El sistema de govern era basat en el bipartidisme i
alternança en el poder dels partits
(conservador i liberal).
S’acceptava el torn pacífic que garantiria estabilitat institucional mitjançant la participació de
les families del liberalisme i que posaria fi als militars en la política.
L’
exèrcit va quedar subordinat al poder civil i es va establir que la seva missió era la
seguretat del pais i la seva independencia. El torn pacífic va eliminar als militars del seu protagonisme i la de la vida política espanyola.
LA FI DELS CONFLICTES BÈL∙LICS
L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlines i cubana
A
catalunya les forces carlines van aconseguir nombroses victòries. Al llarg de 1875
l'ofensiva de l'exèrcit liberal va expulsar els carlins i va aconseguir derrotarlos a tot Catalunya.
1875 la campanya militar va aconseguir aflebir la resistència navarresa i basca fins la rendició
total. Aquell mateix any Carles va travessar la frontera francesa a l'exili i la guerra es va
considerar acabada.
La conseqüència immediata va ser l'abolició del règim. l'any 1878 es van estipular un sistema
de
concerts econòmics que atorgaven una certa autonomia fiscal a les províncies basques
havien de pagar anualment a l'administració central una quantitat determinada, recaptada per
les diputacions provincials.
L'acabament de la guerra carlina va permetre posar fi més fàcilment a la insurrecció cubana (
Guerra dels 10 anys
, 18681878). l’any 1878 es signà la
Pau de Zanjón
. Aquest tractat
incloïa l'amnistia, l'abolició de l'esclavitud, i la promesa de reformes polítiques i
administratives. L'incompliment d'aquestes reformes van provocar l'any 1879, la
Guerra
Chiquita
1895.
2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER
ELS PARTITS DINÀSTICS
Cánovas va transformar el partit en el
Partit Conservador
.
A
Sagasta va aglutinar progressistes, unionistes i republicans moderats, formant així el
Partit
Liberal
.
Conservador i Liberals:
partits de minories
. Defensaven la monarquia, la constitució, la
propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal.
Política: Els conservadors proposaven el sufragi censatari i els Liberals proposaven el sufragi
universal. L’objectiu de l’alternança era
l’estabilitat institucional
.
Els ...
Regístrate para leer el documento completo.