Restauració hospitalaria

Restauració hospitalària En la restauració hospitalària, el fet de que els receptors siguin persones malaltes i que l’alimentació (o dieta), a més de ser saludable, formi part de la teràpia (a unpercentatge alt dels pacients), confereix a aquest tipus de restauració característiques que la fan diferent a d’altres tipus de restauració col·lectiva. S’ha de vetllar per a que tots els pacients rebinels nutrients segons les seves necessitats, a més de tenir en compte que es donen tots els àpats tots els dies de la setmana. L’alimentació dels centres hospitalaris ha passat de preparar alimentsper a tots amb característiques higièniques bones a cobrir les diverses demandes dietètic–terapèutiques (teràpia de l’alimentació).  La restauració hospitalària a de ser capaç d’adaptar-se a lavariabilitat de les necessitats dels pacients (tant del propi individu, patologies diferents o del procés i progressions que pugui presentar) i als canvis que es produeixen en cada pacient.  Ha d’adaptar-sea horaris (metge, infermeria, proves), hàbits socials i a l’economia del centre (pressupost del centre, número de llits, etc.).  Ha de donar resposta a les necessitats de cada tipus de centre (cadacentre és diferent i té les seves pròpies especialitats).  Cal un anàlisi en profunditat del centre per adequar la restauració a les seves necessitats i no ha de ser el centre qui s’adapti a larestauració.  La seva organització ha de ser flexible per poder adequar-se a les necessitats variables dels pacients sense deixar de mantenir l’ordre.
Rols de la restauració hospitalària Rol terapèuticdirecte: Suficients nutrients, adaptada a malalties, ...  Aportació de nutrients segons les necessitats dels pacients, segons patologia, edat, ...  Reeducació alimentari–nutricional: ha de servirde model, “Allò que es dóna a l’hospital és el que realment s’ha de menjar”. Rol terapèutic indirecte:  Relacionat amb l’estat psicològic dels pacients  Dimensió afectiva i psicològica dels...