Restaurador









7. UN PROJECTE ÈTIC: ELS DRETS HUMANS













1. Petita història d’una gran idea

Si en el segle XVIII va tenir lloc la lluita per la llibertat, el segle XIXes va caracteritzar per la lluita en favor de la igualtat. Els primers drets pretenien protegir els individus del poder de l’Estat; els segons exigien la intervenció de l’Estat perquè garantís unescondicions de vida dignes a tots els ciutadans.
Gràcies a aquestes lluites es van aconseguir la limitació de la jornada laboral, la fixació de salaris mínims, els subsidis d’atur i de malaltia, lespensions de jubilació, les vacances pagades, la prohibició del treball infantil...
Amb el record encara viu de la guerra i el desig que una cosa així no tornés a succeir mai més, es va impulsar lacreació de l’Organització de les Nacions Unides (1945). Aquesta organització es va imposar. Va néixer així la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) que exhorta tots els membres de la gran famíliahumana a comportar-se de manera fraternal els uns amb els altres.

3. Què volem dir quan parlem de drets humans?

Alguns defensen que els únics drets que existeixen son els que ens atorguen leslleis. El problema es que sovint les lleis no ens atorguen algunes coses malgrat que nosaltres les considerem justes. El problema consistirà a establir quins son aquests drets, atès que aquesta suposadanaturalesa humana es concreta en mil cultures diferents que no sempre coincideixen en la valoració del que és just.
Sí, les persones tenim drets. Però i els pobles? És que no en tenen, de drets, elspobles?
La Declaració Universal de Drets Humans afirma que els drets humans són individuals. Els drets humans s’han d’entendre com a garantia de la llibertat dels individus, com un dic de contencióen front del poder abusiu de l’Estat o de qualsevol majoria ètnica, lingüística, religiosa o social.
Encara que no t’ho creguis, els drets humans tenen els seus detractors, o almenys no tothom...