Resum 1 2 Introducci p33 37

1. Introducció.
1.1. EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT AL S.XVII: RACIONALISME I EMPIRISME.
La revolució científica del s.XVII i l’esgotament de les propostes escolàstiques més centrades a analitzaralgunes veritats va portar a la filosofia a situar en el centre de les seues preocupacions el problema del coneixement.
Hi hagueren dues grans escoles: el racionalisme i el empirisme. Les dues s’inspiraranen la nova ciència i en el nou mètode matemàtic, però centrat en l’origen del coneixement.

-El racionalisme, concedeix la primacia a la raó per a arribar a la veritat i sosté com a principi bàsicque els nostres coneixements vertaders de la realitat tenen l’origen i fonament en la raó. Els racionalistes creuen que només per mitjà de les Matemàtiques es pot obtenir el coneixement segur de larealitat. El problema serà el mètode. Els racionalistes estableixen un sistema deductiu, la deducció. A partir d’uns principis universals, absoluts i evidents, deduir la resta de veritats.

-Elsempiristes defensen que el nostres coneixement procedeix en última instancia dels sentits. El coneixement no pot anar mes enllà de l’experiencia sensible. Qualsevol coneixement que no puga ser reduït alssentits, sera rebutjat com a una especulació o imaginació. Rebuig radical de l’existencia d’idees innates i del racionalisme. El problema sera explicar l’origen de les idees a partir dels sentits. Elmètode és la inducció, que parteix d’experiències particulars i n’extrau conclusions universals. Prenen el model experiental de la Física.

1.2. OBJECTIU I PUNT DE PARTIDA DE LA FILOSOFIA CARTESIANA.Descartes s’enfronta a l’escepticisme en el terreny del coneixement. Parteix de principis contraris, la veritat i certesa absolutes són assolides perque la raó humana es prou poderosa per a fer-ho. Ell volarribar a eixa veritat absoluta.
Construir un sistema de coneixements en el qual no s’accepte res com a vertader si no és evident per si mateix, és el seu projecte.
El primer pas es posar en dubte...