resum 1a guerra mundial

7. La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

Al començament del segle XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els estats europeus van portar a una escalada de tensions i a una cursa d'armaments que van desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Es va tractar d'un nou tipus de conflicte que va implicar països de tot el món, va mobilitzar no només elsexèrcits, sinó també la població civil, i va deixar un saldo terrible de morts i de destrucció.
La participació de l'Imperi Rus en el conflicte va provocar un gran descontentament entre la població i, el 1917, una doble revolució va enderrocar el tsarisme i va instaurar el primer Estat socialista al món.
La nova Rússia soviètica es va retirar de la guerra mundial, però la por de les potències aliadesdel contagi revolucionari va provocar la seva intervenció a Rússia durant el transcurs d'una guerra civil (1918-1921).


TRÍPTIC D’OTTO DIX, “LA GUERRA”, 1924
1. Europa al començament del segle XX


1.1 L’EXTENCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

A la majoria de països industrialitzats, al llarg del segle XIX, es van consolidar sistemes polítics constitucionals i parlamentaris, que garantien laseparació de poders, l'existència de cambres representatives, la defensa dels drets individuals i col·lectius i la pluralitat de partits polítics.

A la darreria del segle XIX, els països que havien portat a terme processos polítics liberals més aviat, com ara Anglaterra i França, avançaven decididament cap a sistemes democràtics, amb l'ampliació del dret de vot i la promulgació de lleis socials(ensenyament obligatori, assegurances mèdiques, legislació laboral, etc.).

Al nou Imperi Alemany, sorgit després de la unificació del 1871, la situació era més ambigua. Tot i que es tractava d'un règim constitucional, el kàiser exercia el poder de manera autoritària i no era controlat pel Parlament. Malgrat això, la democratització va anar avançant amb la introducció del sufragi universal masculí il'aprovació de lleis de protecció social.

Mentrestant, als estats del sud d'Europa (Espanya, Itàlia, Portugal) el fort pes de la noblesa agrària i l'endarreriment econòmic dificultaven la consolidació de sistemes democràtics, que es veien mediatitzats pel falsejament electoral i el caciquisme.

1.2 LA PERSISTÈNCIA DELS RÈGIMS AUTORITARIS

No obstant això, a la darreria del segle XIX, a bonapart d'Europa hi persistien sistemes polítics més propers a l'Antic Règim que al liberalisme, sobretot als vells imperis multinacionals.

A l'Imperi Austrohongarès, malgrat que s'hi van introduir algunes reformes (sufragi restringit, llibertats públiques, etc.), el poder de l'emperador era molt fort i es mantenia el domini sobre els pobles eslaus (eslovens, serbis, croates, etc.), que aspiraven aaconseguir la independència nacional.

Així mateix, a l'Imperi Rus, els tsars seguien exercint un poder absolut, i les tímides reformes liberalitzadores empreses el 1861 van ser paralitzades després de l'assassinat del tsar Alexandre II (1881). Un nou intent de dotar l'Imperi d'un parlament i una constitució després de la revolució del 1905 també es va frustrar durant els anys posteriors.ELS RÈGIMS POLÍTICS D’EUROPA

Finalment, l'autocràtic Imperi Turc conservava alguns territoris a Europa, però estava en un procés de desmembrament. La revolució dels Joves Turcs el 1908 va obligar el sultà a acceptar una constitució i a emprendre una sèrie de reformes per modernitzar el país (servei militar obligatori, sufragi universal masculí…). Tanmateix, l'esclat de la guerramundial va frustrar la realització d'aquest programa democratitzador.


1.3 LA PAU ARMADA

La pujança econòmica de la nova Alemanya unificada va alterar el vell equilibri europeu i va originar una sèrie de conflictes internacionals que van acabar desencadenant la Primera Guerra Mundial. Per això, els anys que van precedir el conflicte es coneixen com els de la "pau armada".

El...