Resum 3ª part Cròniques de la veritat oculta

Resum 3ª part Cròniques de la veritat oculta
Coses aparentment intranscendents
El conte ens narra la història d’un home que ha d’anar-se’n a Bratislava per temes de policia. La família amb que vivia se l’estimava molt i li va demanar un petit retrat per poder-lo recordar. El protagonista no tenia cap mena de retrat, ni per petit que fos, perquè no li agradaven. Així que va anar a casa d’unfotògraf de barriada a fer-se’n un. Al acabar el retrat sortí una flama del magnesi i la casa prengué foc. Poca estona després, el mateix vespres, allò s’havia incrementat i havia cremat un bloc de cases on vivien tres-centes persones de bona família.
La maleta marinera
El narrador estar ala platja amb Julieta, la seva estimada des de fa temps. Fa el possible per fer-la feliç, com acaronar el capd’un gos vagabund.
Quan entren a l’aigua es submergeixes per veure el fons marí. El narrador, a part de veure peixos, conquilles de marisc o les cames dels banyistes, es va trobar una maleta. No semblava una maleta que hagués patit els mals dies de mar o que estigués degradada per la sal. La va treure de l’aigua i, al tocar-la repelí l’aigua. Es van veure envoltats de gent quan un dels banyistes vaesmentar que la troballa era una maleta marinera. Havien estat de sort perquè quasi no se’n troben. Al obrir la maleta es trobaren un elefant de metall bo, damunt del qual una figura femenina aguantava un corn marí. També van trobar una targeta amb una direcció i un nom.
Al dia següent l’home es va disposar a entregar la troballa al carrer senyalat:”Carrer de es Claus, 24, Barcelona”. Es vantrobar que aquella direcció corresponia a una casa vella. Hi havia un noi que vestia amb una absurda granota de seda. D’ente les cortines va aparèixer una dona bella que semblava tenir mal gust per vestir. Quan va entregar-li l’elefant, el corn marí es va obrir amb una sola tocada del dit i va sortir una petita bengala lluminosa. La dona es meravellà. Resulta que era un sortilegi oriental moltobligador. El narrador veia que si li explicava allò Julieta no se’l creuria.. així que la dona e va portar a una sala amb una taula i una bola fluorescent que li mostrà a Julieta. Va veure com Julieta estava amb un home de raça negra, acceptant sol·licituds que sempre li havia negat a ell.
Des d’aquell moment l’home tallà amb Julieta i ara viu amb la dona de les perles, la del Carrer de les Claus, quese l’estima molt.



Les mans del taumaturg
Un home, encuriosit per la procedència d’unes mans, va a veure una noia russa que vivia molt aprop de casa seva i que el destí o l’atzar l’havien dut fins allà, guiat una mica per la xafarderia i l’instint. En aquell moment es sentia estúpidament feliç. En aquella casa hi havia quelcom invisible, impalpable, però que es pressentia puixant ipoderós. Quan hi va entrar, va veure que mai no s’havia trobat en un espectacle com aquell. Aquella dama de pell blavosa duia els cabells molt aplanats, partits en una ratlla que els repartia en dues llenques tornassolades. Vestia amb una mena de túnica negra, de roba mat i lluent a la vegada. Tenia un posat hieràtic i va començar una precipitada conversa per allunyar el ridícul. Aquella dona li explicaque tenia un oncle taumaturg que no l’abandonava mai. Tenia un poder extraordinari ,el qual podia irradiar damunt dels altres éssers. Va viure a l’època de la revolució russa. Va intentar marxar del seu país, de Rússia, però les mans del seu oncle es van començar a moure sense força i la mort el va engrapar pel camí. La dama russa hi era present en aquell fet i va contemplar astorada el fenomen:mentre el cadàver del seu oncle es lliurava a la descomposició brutal, prematura, les mans, en contacte amb la terra forastera, reprenien un inusitat vigor. Finalment, ella sola va recorre tota Europa fins arribar on es troba ara mateix. Finalment, el protagonista acaba amb una màquina d’escorxar carn, és a dir, per triturar les mans. Pel carrer va trobar-se un gos famolenc i li va donar la...