Resum actes ii - iii de la historia mes bella del món

Acte II : la vida.
• Escena primera: la sopa primitiva.
El mon mineral i el mon dels éssers vius fins fa ben poc es consideraven dos mont diferents, s’atribuïa l’existència de la vida a éssers superiors, al fruit de l’atzar..., però aquestes explicacions estan descartades, la vida es un resultat de la llarga evolució de la matèria. La matèria es va formant cada cop en sistemes més complexes,per tant cada cop que les condicions que reuneix la terra de escalfo per part d’una estrella, d’aigua, i de compostos químics necessaris, es podran produir situacions favorables per a la creació de vida.
Antigament la vida no es veia fruit d’una evolució de la matèria si no que es creia que naixia de forma espontània, fins que es van descobrir els organismes microscòpics, les investigacions dePasteur en aquest com van concloure que la vida només podia sorgir de tres formes diferents, Deu, l’atzar o un origen extraterrestre.
Després DARWIN, va afirma que l’origen del pas de la matèria inerta a la viva no era espontani i també va crear la teoria de l’evolució.
La creença de que la vida no més pot néixer de la vida a set descartada per diferents científics, Operin i Aldane, van explicar lescondicions que es degueren donar en la terra primitiva, fins que Miller va descobrir els aminoàcids que son essencials per a la vida, aquest descobriment va establir la relació entre la matèria inert i els éssers vivents.
Les molècules orgàniques es troben en gairebé tot d’univers, aquests elements vana arribar a la terra, on es va formar com una sopa composada per molècules diferents, ques’agruparien per formar els aminoàcids essencials per a la vida,
• Escena segona: la vida s’organitza.
La vida va aparèixer en el medi aquàtic en els pantans i estancs però també en els llocs secs i calorosos de dia i freds i humits de nit, també hi ha diferents argiles i quars que faciliten la unió de les cadenes d’àcids nucleics.
Gràcies a que algunes molècules tenen la qualitat de ser hidròfobes esa dir que rebutgen l’aigua tendeixen a agrupar-se de manera que en el seu interior s’acumulen altres matèries, la aparició d’aquest fet es fonamental per a la creació de les cèl•lules i per tant de la vida, aquestes partícules que albergaven altres matèries al seu interior comencen una sèrie d’esdeveniments químics que fan que s’adaptin a l’entorn. Poc desprès es pot començar a parlar d’aquestespartícules com partícules vives, que contenen ARN que permet que es puguin autoreproduir, i assegurar d’aquesta manera la supervivència de l’espècie.
Les cèl•lules es van perfeccionant, el ADN sorgeix i es sobreposa per sobre de l'ARN ja que es mes estable, aquest ADN forma part de l’evolució de d’univers. La vida es manté en un estat latent un període de temps indeterminat fins que es ramificaen dues direccions: la flora i la fauna, que son dos móns que estan separats però es mantenen en una relació simbiòtica es a dir depenen l'una de l’altra. La fotosíntesis de la flora i la alliberació d’oxigen provoquen la creació de la capa d’ozó.
• Escena tercera: l’explosió de les espècies.
Les cèl•lules vivien en els oceans però es veuen obligades a evolucionar, agrupant-se unes amb les altresen societat per poder gaudir de mes avantatges, així es formen els primers organismes vius, i l’evolució s’accelera. Les cèl•lules poc a poc s’especialitzen en una tasca diferent, i trasmiteixen les propietats adquirides a la seva descendència .
La vida es distribueix en tres sectors diferents: els éssers pluricel•lulars simples, animals simples i animals complexes.
I desprès el sexeintervindria en tot això que neix del canibalisme d’unes cèl•lules sobre les altres, que integren els seus gens.
La mort es una part indispensable però contraria a la vida, es tan important com la sexualitat, per que torna a posar en marxa tots els element de que es componien els éssers.
El mode de vida dels vegetals es molt mes senzill, no necessiten funcions de molta complexitat i estan millor...