Resum Administratiu
FORMACIÓ HISTORICA DEL DRET ADMINISTRATIU: Les bases fonamentals de l’estat de dret, neix a través de les revolucions liberals del segle XVIII. L’estat liberal de dret va ser a causa d’una seria de moviments revolucionaris que van afectar gairebé a tots els països accidentals. Entre aquests moviments destaca la revolució francesa del 1789 en la qual es va formular els gransprincipis sobre el qual s’estructura l’estat liberal (Estat de dret).
PRINCIPIS DE L’ESTAT DE DRET:
* Sobirania nacional
* Divisió de poders
* Llibertat econòmica
* Principi de legalitat
* Drets dels ciutadans
En el segle XIX aquest principis liberals ja són assumits a l’Europa occidental i en la primera meitat del segle XX hi ha una important transformació de l’estat, és adir, de un estat liberal de dret , a un estat social democràtic de dret.
Tot això argumentat anteriorment, es fa a partir de la constitució, conjuntament amb el seu principi de legalitat. Aquest principi expressa la submissió necessària del poder públic a la norma general, feta per la sobirania popular (ciutadans), que està representada en el Parlament estatal o Corts Generals i en el parlaments oassemblees legislatives autonòmiques.
D’altra banda, per el compliment d’aquest principi de legalitat hi ha un conjunt de mecanismes de control mitjançant els quals quedi assegurada de manera eficaç aquesta submissió del Poder Públic a la llei i el dret.
QUE ÉS L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA? Les administracions públiques estan regulades pel dret Administratiu. Aquest dret es la branca del dretpúblic. La constitució espanyola no inclou cap definició però diu que serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb una seria de principis.
PRINCIPIS: (L’administració pública actua amb aquests principis amb referencia (sumissió plena) a la llei i el dret.)
EFICACIA: És un principi jurídic, que suposa un condicionament efectiu de l'activitat de tots els poders públics quan actuïn sobrel'Administració Pública, així com de la pròpia activitat de l'Administració Pública.
Aquest principi s'aplica en un doble sentit:
* -Constitueix una pauta determinant de l'organització i actuació de cada Administració Pública individualment considerada. L'Administració ha d'organitzar-se de forma racional i adequada als objectius que ha de complir. Han d'atribuir-se a l'Administració elsmitjans i les potestats necessàries per al compliment dels seus objectius. Així mateix, l'Administració ha d'actuar d'acord amb el principi d'eficiència en l'assignació i utilització de fons públics.
* -Constitueix una exigència de funcionament òptim del conjunt de les Administracions Públiques, com a sistema que ha d'actuar de manera coherent. Aquest principi és el fonament de les tècniques decooperació i coordinació.
JERARQUIA: El principi de jerarquia és un criteri d'organització interna de cada Administració Pública (no s'aplica, en canvi, a les relacions entre Administracions Públiques, basades en el principi de competència). Consisteix en un sistema d'ordenació dels òrgans en el qual els òrgans es distribueixen en una piràmide esglaonada, en la qual uns són qualificats com ainferiors i altres com a superiors, segons la seva posició en la piràmide. Els òrgans superiors gaudeixen d'una potestat de comandament sobre els inferiors (possibilitat de dictar instruccions i ordres, de delegar competències, de resolució de determinats recursos administratius...).
.DESCENTRALITZACIÓ: El principi de descentralització fa referència a l'existència de diferents nivells d'AdministracióPública en el nostre ordenament. Existeix una pluralitat d'Administracions Públiques, que gaudeixen d'autonomia.
Existeixen dos tipus de descentralització:
-La descentralització territorial: repartiment de poders, en règim d'autonomia, entre tres Administracions territorials (estatal, autonòmica i local). La descentralització pot ser política (implica l'aprovació autònoma de normes amb rang de...
Regístrate para leer el documento completo.