Resum Animal Polític (Unitat 7, 1R Batx)

Aristòtil, “son politikon” animal polític
L’ANIMAL POLÍTIC
Naturalesa social
··La nostra naturalesa ens exigeix la vida en societat. Ser humà és inevitablement ser humà en societat i qualsevol intent de separar naturalesa humana i societat acaba sent una ficció.
Tanmateix, la ficció pot resultat útil i els sofistes, pensadors més vinculats a la democràcia, insistien en la distinció entrefisis (naturalesa, ex: q et surti pèl facial)
nomos (convenció, normes, ex: portar barba)
Aquesta distinció va generar conseqüències imprevistes que van portar a alguns sofistes a suggerir q les lleis pactades només serien justes si respectaven els elements naturals iusnaturalisme.
··“Socials per decisió” teoria del contracte social(escollim ser socials) apareix a la Il·lustració (XVII-XVIII)
1. Estat de naturalesa (sense societat, res comú, no normes,..) (abans de l’època moderna)

Pacte/ contracte social

2. Societat/Estat
Primer són els individus, que viuen desperdigats per la naturalesa i són lliures de viure sols o junts i decidir com ho fem. Primer individu, després societat.
Hobbes”l’home és un llop per al’home”, vivim intranquils en l’estat de naturalesa i caldrà fer un pacte (contracte social)
Locke i RousseauL’estat de naturalesa ja està bé però l’home fa un pacte social pq pot viure encara millor en societat.
Aristòtilaixò no té sentit, sense individus físics no hi ha societat però aquests no són realment persones si no és per l’existència de la societat.
Les parts i el tot (2 posicionssobre l’organització social)
··Prioritat del tot, del conjunt. Consideren justificat el sacrifici dels individus en benefici de la col·lectivitat. L’equilibri social, el desenvolupament conjunt,... justifiquen la imposició sobre els desigs, aspiracions o conquestes individuals. L’Estat té la funció d’establir igualtat i desenvolupament col·lectiu--> limitació de les llibertatscumunitarisme··Prioritat de les parts, dels individus. L’Estat només a de vetllar pq els individus puguin desplegar les seves capacitats intransferint el mínim possible. Les posicions del liberalisme defensen aquesta idea d’Estat mínim. La llibertat individual és el criteri fonamental q defineix la justícia, fins i tot quan incrementa les desigualtats.
L’estat posa llast a les cames dels q + poden córrer pq elsmenys dotats arribin a la meta al mateix temps. prioritat del tot
Poder i autoritat
Poder comporta autoritat // Autoritat pot ser legítima o no // Dret l’autoritat expressada públicament
L’acceptació d’un poder no és motiu per considerar-lo legítim, un dels problemes d’una autoritat així és que no té més límits que la voluntat del que mana i els governats tenen absoluta indefensió.
Dracó (VaC)“es busca constància i és més constant la llei q l’home” primer en deixar constància escrita i pública de lleis primera vegada referència pública del q es podia fer i el q no.
Estat de Dretestat en el q qui governa són les lleis i no l’home (en teoria). La llei està per sobre dels governats i governants, és la màxima instància.
Divisió de poderss. XVIII La idea d’Estat de Dret condueixnecessariament a la divisió de poders. Qui crea i executa una llei no pot ser la mateixa persona pq el desig del governant comportaria la creació d’una llei q servís als seus propòsits.
Drets de les personesni el governant ni els legisladors els poden ultrapassar. Protegir-los és l’objectiu de l’Estat de Dret.
Fonaments del Dret
Existeixen drets prèviament al Dret?
Per a molts, els valors morals sónindependents de les opinions de les persones. Hi ha actes correctes i incorrectes per si mateixos universalisme
Iusnaturalisme: hi ha Drets naturals, q ens corresponen per la nostra naturalesa, són nostres amb independència q cap poder polític ens en pugui privar. (universalisme)
El Dret ha d’estar inspirat en els drets naturals. Problemes: quins són aquests?
La resposta de l’origen ha...