Resum Article Sobre Discurs Demodist Pic Sonen Les Trompetes Andreu Domingo
Páginas: 3 (649 palabras)
Publicado: 13 de julio de 2015
Resum de l'article “Sonen les trompetes: discurs demodistòpic en el tercer mil·leni”, d'Andreu Domingo
Aquests són les idees bàsiques d'aquest article, que té una primera part molt clara ondefensa que la gran part de les teories que neixen de distopies, inclosos les de ficció. tenen com a paper legitimar el model econòmic neoliberal. Per exemple, veure el creixement demogràfic actual com unacatàstrofe no premeditada a la qual cal canviar el rumb.
En un primer moment, es veuen distopies centrades en el canvi climàtic o el domini tecnològic, que deixen la demografia en un segon pla. Elsque ho fan parteixen de dos punts de vista molt diferents: l'ecologista, com pot ser el cas de “Walden”, i les teories neomaltusianes (de Malthus, s'entén).ç
Aquí segueix amb alguns exemples dedistopies:
“Population bomb” (Paul Ehrlich, 1968), que va acabar generant la creació de la societat Zero Population Growth i d'aquí tota la teoria de la “superpoblació” enfront al desenvolupament, amb unargumentari molt centrat en el consum energètic, superant una mica el dèficit de productivitat i la crisi alimentària. Plantegen un punt de no-retorn en els límits mediambientals i també de latecnologia, que defensen que és més part del problema que no de la solució. Afegit a la poca governabilitat que es generaria enfront l'escassetat, el resultat seria la por.
Des del punt de vista ecologista,es veu el creixement de la població com una amenaça per l'equilibri dels sistemes ecològics: l'ésser humà és una arma per l'extinció del planeta. El geofísic James Lovelock (“The revenge of Gaia”,2004) entén la terra com un sistema evolutiu autoregulat, l'equilibri del qual es trenca pel creixement descontrolat de població (és a dir, entén el “creixement sostenible” com un discurs fal·laç,impulsat pels grups de pressió energètics). Aposta pel decreixement i mesures autoritàries per controlar aquest desequilibri a temps. Amb tot, la majoria de distopies semblants creuen que ja és massa...
Aquests són les idees bàsiques d'aquest article, que té una primera part molt clara ondefensa que la gran part de les teories que neixen de distopies, inclosos les de ficció. tenen com a paper legitimar el model econòmic neoliberal. Per exemple, veure el creixement demogràfic actual com unacatàstrofe no premeditada a la qual cal canviar el rumb.
En un primer moment, es veuen distopies centrades en el canvi climàtic o el domini tecnològic, que deixen la demografia en un segon pla. Elsque ho fan parteixen de dos punts de vista molt diferents: l'ecologista, com pot ser el cas de “Walden”, i les teories neomaltusianes (de Malthus, s'entén).ç
Aquí segueix amb alguns exemples dedistopies:
“Population bomb” (Paul Ehrlich, 1968), que va acabar generant la creació de la societat Zero Population Growth i d'aquí tota la teoria de la “superpoblació” enfront al desenvolupament, amb unargumentari molt centrat en el consum energètic, superant una mica el dèficit de productivitat i la crisi alimentària. Plantegen un punt de no-retorn en els límits mediambientals i també de latecnologia, que defensen que és més part del problema que no de la solució. Afegit a la poca governabilitat que es generaria enfront l'escassetat, el resultat seria la por.
Des del punt de vista ecologista,es veu el creixement de la població com una amenaça per l'equilibri dels sistemes ecològics: l'ésser humà és una arma per l'extinció del planeta. El geofísic James Lovelock (“The revenge of Gaia”,2004) entén la terra com un sistema evolutiu autoregulat, l'equilibri del qual es trenca pel creixement descontrolat de població (és a dir, entén el “creixement sostenible” com un discurs fal·laç,impulsat pels grups de pressió energètics). Aposta pel decreixement i mesures autoritàries per controlar aquest desequilibri a temps. Amb tot, la majoria de distopies semblants creuen que ja és massa...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.