Resum Catalanisme història d'Espanya



Tema 8: Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

1. Una nova cultura catalanista.
1.1. La persistència de la identitat catalana.
Al principi del segle XIX, un segle després d’haver estat promulgat el Decret de Nova Planta, persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’imposar-hi les lleis i la llengua de Castella.
Com haresultat d’això, al començament del segle XIX el català havia desaparegut pràcticament com a llengua administrativa i política. Malgrat aquest retrocés, el català continuava viu com a llengua de la comunicació oral entre la majoria de la població. Tot i així, la societat catalana mantenia la seva pròpia llengua, els seus costums i les seves tradicions, especialment la seva manera de viure.
1.2.La Renaixença literària i cultural.
La Renaixença fou un moviment cultural que sorgir al 1830 per reivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. La publicació de l’oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i, sobretot les propostes de Joaquim Rubió i Ors, marquen l’inici de la Renaixença.
De tota manera, cal dir que la Renaixença va ser l’eclosió d’un llarg procés de maduració perrecuperar la identitat pròpia que havia començat al segle XVIII: intel·lectuals i erudits van rastrejar les arrels de la literatura, la història el dret i el folklore catalans. Els Jocs Florals, és un concurs literari per estimular als poetes a escriure en la seva llegua.
2. Els inicis del catalanisme polític.
2.1. La crítica del centralisme.
Encara que l’Estat sigui liberal la seva ideologiaés centralista, perquè els interessa que tot Madrid sigui el nucli del govern. Els moviments populars (bullangues, manifestació popular contra el sistema espanyol) que es produïren entre el 1835 i el 1843 van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d’oposició al centralisme.
Homes com Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas van defensar la descentralització del’Estat.


2.2. El federalisme.
Des de la dècada del 1840, en un context de lluites de polítiques i socials, el federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme, amb Abdó Terrades com a primer referent. Al 1868, amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals van experimentar una expansió política important, especialment significativa a Catalunya.
Francesc Pi iMargall, el principal teòric del federalisme, defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. L’any 1869 un grup de federals catalans, entre els quals hi havia Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, van signar el Pacte Federal de Tortosa. Aquest document constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyolque tingués en compte de realitat històrica de l’antiga Corona d’Aragó i que es fonamentés sobre el concepte de la sobirania popular.
El context de la Restauració Josep M. Vallès i Ribot, principal referent del federalisme a Catalunya, va proposar la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883). El text dotava Catalunya d’unes corts sobiranes i d’ungovern amb àmplies competències i sense altres limitacions que les derivades del pacte federal. És a dir, vol que Catalunya sigui un estat federal dins d’Espanya.
Del nou programa no va ser compartida pel conjunts del partit federal i Pi i Margall va reformular el projecte a nivell espanyol posant l’accent en la problemàtica social, en especial la reforma agrària i les reivindicacions delstreballadors industrials.
2.3. Valentí almirall i el Centre Català.
Valentí Almirall va ser la figura cabdal en la definició del catalanisme polític. La seva tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins el corrent que pels volts del 1870 havia fundat la primera associació catalanista,...