Resum crisi del sistema de la restauraió

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
• El desastre del 98 va mostrar les deficiències del Règim de la
Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat
en les idees regeneracionistes.
• El primer govern regeneracionista
(Silvela, 1899) va fracassar arran de la
repressió de la protesta dels comerciants
barcelonins per la pujada d’impostos, el
Tancament de caixes. (mirar llibre pàgina
216)Silvela

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
•El 1901 es va reprendre el torn dinàstic, i el 1902 es va
entronitzar Alfons XIII rei d’Espanya amb la majoria
d’edat de 16 anys.
• La participació directa d’Alfons XIII en la vida política, va ser un
element més de desestabilització, ja que el rei va abandonar el tradicional
paper d’àrbitre que la monarquia va exercir en l’època delseus pares.
• Alfons XIII sempre va recolzar les opcions polítiques més
conservadores, culminant amb el seu recolzament al cop d’estat i la
Dictadura de Primo de Rivera.
Els capricis de canvis de govern i presidents del rei es van conèixer
com a CRISIS ORIENTALES ja que arribaven directament del Palau
d’Orient, la seva residència.
•

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
• Després de la desaparició deCànovas i Sagasta, els dos partits dinàstics
van tenir dificultats per mantenir-se units.
• Inestabilitat dels governs: entre 1901 i 1916 hi va haver 18 executius i
12 caps de govern diferents.
• Els nous líders dels partits dinàstics van estar influïts pel
regeneracionisme.

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC

Maura

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
*Va intentar una reforma “des de dalt”; un intent dereformar/regenerar el
sistema polític i l’administració amb una nova classe política que havia
de ser recolzada per les “masses neutres”. Amb això pretenia:
Governar de forma eficaç.
Desbancar els cacics.
Impedir el protagonisme a les classes populars (amb mà dura).
*Va fer una nova Llei Electoral (1907) que feia més difícil el frau
electoral (obligatorietat de votar) i permetia la participació de méspartits
al Parlament.
*Va impulsar una política social amb la creació de l’Instituto Nacional de
Previsión o la Llei del Descans Dominical.
*Va exigir major independència de l’Executiu davant les ingerències de
la Corona. Va intentar donar més autonomia als ajuntaments i a les
Diputacions.

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC

Canalejas

10.1. EL REFORMISME DINÀSTIC
•Aprofundiment en la política dereformes socials, com a intent
d’acostament a les classes menys afavorides.
• Limitació de la vinculació entre Església i Estat. Llei del “Candau”
(1910).
•Política tributària: nous impostos progressius sobre la renda (directes)
en lloc de l’impost de Consums (indirectes).
•Política exterior (control d’una part del Marroc): Conferència
d’Algesires (1906); Protectorat del Marroc (1912).
•Llei de Llevesi abolició de les “quotes” de redempció (pagar per no
anar a la guerra).
•1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme dinàstic.
•Llei de Mancomunitats (1914).

10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA

10.2.1. Carlisme i tradicionalisme
Les diferents tendències no es van reunificar fins a la creació de la Comunió
Tradicionalista el 1931.

10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA
10.2.2.Republicanisme i lerrouxisme
• El republicanisme va ser la principal força d’oposició parlamentària,
però estava dividit. La Unió Republicana (1903) de Nicolás Salmerón va
ser un intent d’unir els diferents grups republicans
• A Barcelona el republicanisme el liderava Alejandro Lerroux, un
advocat laboralista sevillà que va tenir força èxit en les eleccions de
1901, 1903 i 1905. El seu discursdemagògic va ser molt ben acollit per
les classes populars. Reivindicava l’anticlericalisme i l’anticatalanisme
(català = patró explotador).

10.2. LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA
10.2.2. Republicanisme i lerrouxisme
• Així, mentre que Unió Republicana el 1907 s’acostava al catalanisme
integrant-se a Solidaritat Catalana, alguns dels seus dirigents, com
Alejandro Lerroux o Vicent Blasco Ibáñez...