Resum de "Cómo trabajamos la multiculturalidad en el CP Antoni Juan Alemany (Maó-Menorca-Illes Balears)"

Cómo trabajamos la multiculturalidad en el CP Antoni Juan Alemany (Maó-Menorca-Illes Balears)
Ferran Melià Casado
Resum
Menorca, per la seva situació més oriental, sempre ha quedat una mica al marge dels fenòmens que ocorrien a la resta de les Illes Balears. Des de fa una anys, però, està vivint una allau d’immigració que provoca que els seus centres estiguin a vessar, no podent respectar lesràtios d’alumnes per classe en molts casos i veient que els plantejaments pedagògics respecte a la seva agrupació ja no funcionen. Aquest és el cas del CP Antoni Juan Alemany de Maó, on estudien nens i nenes d’entre 3 i 12 anys.
Per posar-nos en context, Ferran Melià Casado ens cita un article que escrigué el 1998 anomenat ¿Por qué hablamos tanto hoy de diversidad?, on plasma la seva experiènciaamb una nena marroquina que acabava d’arribar a l’escola. Era la desena alumna immigrant acollida en tres mesos i ja es començava a notar tensió i nerviosisme entre els i les mestres que, veient que no podrien abordar amb condicions tot el que els hi venia damunt.
Un dia, el Ferran estava observant-la; estava asseguda al costat de la Cristina i el Pere, fills de menorquins que intentavencomunicar-se amb la nouvinguda mitjançant gestos, però semblava que no se’n sortien. Passats els dies i convocat un claustre, la mestra de la nena en qüestió culpava l’Administració educativa de la desorganització que estaven patint les aules degut a la no previsió ni actuació davant aquesta arribada massiva d’immigrants. Com actuar davant d’aquest fenomen? Tot i haver-hi voluntat, si no es disposad’eines suficients, l’atenció a aquests nens/es pot ser un problema greu. Veient la situació, el Ferran va anar a asseure’s al costat de la nena del Marroc i va demanar-li que li escrivís el seu nom en un paper. Ella així ho va fer, però el que no s’esperava el mestre era veure’l escrit en àrab, situació que es va repetir amb d’altres mestres. Precisament ara que es dóna tanta importància lescompetències i resulta que som els i les mestres els/les que no aconseguim ser competents.
Diversitat – deia Ferran a l’article -, agrupa tota la dificultat que ha tingut i té l’escola – tradicionalment homogènia, agrupada segons similituds i formada de composicions uniformes -, per adaptar-se al canvi. Atendre-la consisteix en buscar tècniques i modificar actituds i maneres d’entendre la funció social del’escola; crear un model curricular que no rebutgi l’alumne/a que no encaixa dins de la norma. Parlar d’integració de minories exigeix parlar-ne com a un projecte d’innovació educativa que integri aquests alumnes i ens hi apropi més.
Treballar en un col·legi que frega el 40% d’alumnat estranger, com és el cas del CP Antoni Juan Alemany, s’ha de valer de molta implicació per part de tota lacomunitat educativa. Si aquesta s’aconsegueix, s’evitarà que la població escolar – sobretot la de 3 anys d’edat -, marxi del barri pressionada per la mala imatge que s’ha creat del centre i, a més a més, evitarà l’entrada massiva d’alumnat nouvingut a uns quants centres determinats, promovent que es reparteixi equitativament, i podent abordar així la situació de la millor manera possible.
Per acabar,anotarem les idees més interessants per treballar amb diversitat:
La diversitat requereix un projecte d’innovació educativa que reculli els canvis contextuals necessaris per fer realitat l’apropament.
S’ha d’establir una organització escolar heterogènia que fomenti les situacions d’intercanvi lingüístic i cultural i que permeti que tots els i les alumnes siguin partícips de les activitats que esduen a terme, prenent les diferències com quelcom enriquidor i fomentant el treball cooperatiu.
S’ha de buscar la implicació dels equips directius perquè el projecte sigui fort en els seus plantejaments i pugui evolucionar a llarg termini, a més a més de la coordinació amb la resta d’organismes de l’entorn, que poden aportar solucions interessants.
Seria bo que existís la figura del...